La mort dels vius

Un relat de: Marc Freixas
He vist una guerra qualsevol dins dels teus ulls.

Has plorat per dins
mentre la dona t'esperava
a l'altra banda de l'oceà...
els fills se t'adormien als genolls, també t'esperaven,
però no sabien que havies perdut la carn de les cames,
ferides i desgastades
en el camí que ja no serà cap retorn a casa.
Trepitjaves cossos de sang dels teus germans.
Ara són eterns, et protegeixen mentre dorms...
has vist la guerra dins dels meus ulls,
la mort dels vius.

Comentaris

  • colpidor[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 08-08-2011

    bella observació del dolor de la guerra estèril, i d'una família que espera, i una altra família no menys propera que marxa a l'etern camí del no res, a l'eternitat dura i freda. Bona visió del dolor i el desengany inútil.

    Noi! tens una obra tan extensa i prolífica que dificulta el comentar-te més sovint, però pensa que t'anem llegint, tot i no dir-ne res.

    Una abraçada Marc!

    Ferran

  • colpidor[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 08-08-2011

    bella observació del dolor de la guerra estèril, i d'una família que espera, i una altra família no menys propera que marxa a l'etern camí del no res, a l'eternitat dura i freda. Bona visió del dolor i el desengany inútil.

    Noi! tens una obra tan extensa i prolífica que dificulta el comentar-te més sovint, però pensa que t'anem llegint, tot i no dir-ne res.

    Una abraçada Marc!

    Ferran

  • Un poema [Ofensiu]
    allan lee | 01-08-2011

    colpidor, d'aquells que fan mal, perquè és la veritat que ens volta. És molt potent, Marc, molt fort, i bonic alhora.

    Gràcies pels teus comentaris, em fan molta il.lusió. És tal com dius: vaig aterrar aqui a RC ja fa bastant, i tenia moltes coses penjades- i em va venir bé fer una mica de reset, per endreçar calaixos i altres coses, i ara he tornat a "començar", sense presses,per pur plaer.
    Pel plaer de llegir versos com aquests, per exemple.
    Una abraçada

    a

  • Gràcies[Ofensiu]
    Englantina | 29-07-2011


    M’ha agradat molt que entressis a comentar un dels meus relats, tot i que no és pas, ni de bon tros, el millor que he fet (donant per entès que inclús el millor que tinc està mooooolt lluny de ser bo). T’ho agraeixo.
    Lamentablement, ens separa el gènere literari, amb el bon sentit. Jo no n’entenc ni un borrall, de poesia, i només he fet unes petites incursions en els melos i els RPVs perquè el tema m’ha cridat l’atenció. El meu pare és un gran poeta, i en canvi jo no en se res. Coses de la genètica?
    Sóc tan ignorant en el gènere poètic, que fer un comentari em sembla d’una gosadia extrema.
    Aquest poema te l’havia llegit en el melorepte de Rosella, i em va semblar ben punyent, i les teves paraules evoquen unes imatges impactants. Espero saber-ho fer algun dia.
    El tema dels soldats és un dels que em revolta l’estómac.
    T’aniré llegint.
    Una abraçada

  • Colpidor i punyent[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 29-07-2011 | Valoració: 10

    Jo, com Joan XXIII, també dic : "Jamais la guerre !
    Semblarà una paradoxa però jo crec que, en una guerra , no hi ha guanyadors. Sempre es perden vides i es destrossen famílies tant d'un cantó com de l'altre.
    Una abraçada, poeta !

    Nonna

  • petjades de sang i dolor[Ofensiu]
    ales de foc | 29-07-2011 | Valoració: 10

    per desgràcia tota guerra, absurda és clar, deixa testimonis morts en vida. Que han sofert i han patit i han perdut.
    salutacions literàries

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820224 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.