La meva musa, la música.

Tanca el ulls i amb delicadesa passa el palmell de la mà sobre el piano. En aquell instant perd la noció del temps. Llisca les mans sobre el piano i comença amb aquell dolç Minuet de Mozart. Però pocs minuts després, les seves mans recorren a una velocitat desmesurada per totes i cada una de les tecles del piano. La peça escollida és una melodia que en sentir-la li va robar el cor; sí aquesta, "L'aube d'un jour" (L'alba d'un dia) Exhala i sense adonar-se'n expressa un rotund: "No". No existeix cap partitura ni ritme possible... És la seva música, el reflex perfecte i sincer de tot allò que anul·la de si mateixa. La seva i única manera d'expressar tot allò que neix i flueix dins seu; com dibuixa somriures i llàgrimes, com camina i s'atura, cada vegada que cau i de nou s'aixeca... La música, la seva musa.