La meva germana Estel.

D'on vens Estel ?. De quin pais llunyà has vingut ?.Com ho sabies que et necessitava ?. Si no vols no em contestis, m'és igual, el cas , és que estàs aquí i em fas molt feliç.

Ja havia perdut l'esperança de que vinguessis, tants anys de recerca buscant-te i ara... que ja no contava amb tu, apareixes així, de sobte.

Tots aquests anys que m'han portat d'institució en institució, cercant-te, cercan-me, per res, bé... encara ho tinc una mica dubtós.

Vam néixer el mateix dia a la mateixa hora, de la mateixa mare. Però el teu cos va morir i el teu esperit , va ficar-se dins del meu cos. La teva voluntat era la meva o... potser la meva, era la teva ?, bé... és el mateix!.

Per què em vas deixar ?. Els metges van dir-me, que ja estava curada, però la veritat és que jo no he estat mai malalta.
Tu t'havies separat de mi, després de molts anys de convivència. I ara, que contenta estic !. Tornes cap a mi. Ells, els metges, no et coneixen, diran que torno a estar esquizofrénica. Què saben ells !!.
Estel, no tornis a deixar-me mai més.