La meva carn és un núvol

La meva carn és un núvol
i jo bufo als vents
i acaricio la gespa,
que tremola sota meu.
La terra va i ve amb les onades
ara a gregal ara a migjorn
tramuntana, llevant, ponent,
mestral, garbí, xaloc.
El món es mou,
jo també.
Ploro,
ploro lletres
i inundo planes en blanc
de negres
i trenco totes les cadenes
i trenco totes les paraules
i netejo les idees.
Esclato
i puc renéixer un i mil cops
en forma de cavall alat.
Ja no em poden aturar,
ni lligar.
El Sol surt, i la Nit,
el vent bufa, la Lluna riu
i les estrelles m'esperen.
Descuso les fronteres
i pinto els països de mil colors.
Rego el teu amor
i creixen rialles
dels teus dits.
Acaricio la guitarra
i veig a les seves cordes els teus cabells.
I oblido a cada segon un segon més.
Les reixes es fonen
i els filats floreixen convertits en plantes.
Els ocells posen la melodia als planetes,
que giren.
Que la bellesa no et faci plorar,
quan el Sol es posi.
Les albes cauen,
com les planes d'un llibre
que era blanc
i que ara es troba als arbres,
escrit.
Jo m'agito i ballo
golpejant l'aire
amb la força d'un martell
i els versos creixen amb la velocitat
dels arbres en créixer,
i arrelen a una terra roja i negra,
i verda i blava,
de mil colors.
I es la Terra qui abraça les arrels,
sense ofegar-les,
protegint-les
per tal que ningú les talli,
per créixer per sempre
acaronant el cel,
sommiant desperts
i sent
lliures.