**** LA MEUA FE T'OBLIDA****

Un relat de: Rafaelmolero
LA MEUA FE T’OBLIDA
Hi ha un cantó ombriu
obscur, sense sol i fred,
en la part de darrere
de cada u dels meus dies.
Una densa boira em rodeja
i està fent molt de fred,
sent por, sent vidre,
sent ràbia i desconfiï.
Soterre les meues llàgrimes
entre plantes de zitzània,
és la meua fe la que t’oblida
i el meu amor el que t’ estranya.
Els punyals dels meus peus
són d’aigua congelada
i en els forats dels meus dits
teixien teles d’ aranyes.
No hi ha llum de sol en el camí
ni lluna blanca en l’oblit,
sols interminable pluja gelada,
en la part de darrere
de cada minut dels meus dies.
No hi ha més que pols
en el cresol de les estrelles...
seran les meues venes.
les que sofreixen el castic.
I què més dona si muig
si mai t’ he viscut.
Perquè tan t’allunyes de mi
que no mereixes ni un bes.

16 de octubre de 2014
Rafael Molero Cruz

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

85038 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.