La memòria dels àtoms

S'ha fos el record dels àtoms?
Dintre meu dancen
una melodia en si bemoll
i es combinen amb els que et formen a tu.
Quan t'apropes el suficient,
travesant-me a mi.

I allò que vaig sent
se n'alegra per poder
dansar amb tu, per ser tu.
Però els meus àtoms no són meus,
son prestats.
Son l'herencia d'allò que van ser i formar.
Ho recorden?
Potser no,
però milions d'anys després de l'esclat,
un segón abans del Big bang,
del moment on tot el que existeix era concentrar
en un petit punt...

S'han retrobat de nou, per dançar,
quan et beso, quan t'abraço