La mel ja no hi és

Un relat de: Guspira

Estimo els teus records, els faig meus, records nostres, dels dos, records del passat, de les nits en les que la lluna ens mirava envejosa al veure que no teníem ulls per ella. Records de tot allò que vaig viure al teu costat per primer cop, que em descobriren totes aquelles coses per les que val la pena viure; tot allò que m'ha fet més gran, tot allò que un dia em vas dir, a crits o a cau d'orella. Els teus petons nocturns, les teves carícies dolces i suaus que em feien tremolar de plaer; el plaer de mirar-te als ulls, abraçat a tu, envoltat d'una escalfor infernal entre la que sentia sospirs celestials. Records que faig més meus cada nit que passa, cada nit que busco al meu costat el teu cos nu, incandescent... el tacte de la teva pell suau i tersa que em faci reviure... una abraçada que em dugui allà on molts pocs arriben, al fons de la teva ànima, saber el que sents, el que penses, el que m'estimes... Cercar les teves imperfeccions, transformar-les i enamorar-me d'elles, rient els dos junts, cara a cara, cercant l'olimp de sensacions terrenals, l'angoixa del plaer més exquisit, els teus llavis de dolça mel, vinguda d'allà on mai s'ha aventurat ningú, l'exotisme del teu rostre que em feia emprendre cada nit el camí a orient, el camí que em portava a mi mateix, al fons de la meva ànima, aquell lloc on tu encara habites, on la vida és esplendor. Els mossecs a l'orella, l'alè a les galtes i la felicitat al cor. Felicitat que potser no torni, que te'n vas endur aquella tarda. La boira era espessa, la humitat es feia patent en els teus cabells arrissats, la foscor vingué d'hora aquell dia de maig... vingué d'hora i encara no ha marxat, encara m'acompanya... Recordo aquella abraçada, et vaig empènyer fort cap a mi, olorant el perfum dels teus cabells mullats per les meves llàgrimes, mentre veia que tu també ploraves em vaig apartar uns centímetres i et vaig mirar als ulls, cristal·lins, trists, et vaig mirar fixament i aleshores vas apropar els teus llavis, vaig provar la dolça mel per últim cop, els teus llavis es clavaren en els meus... i al minut l'adéu... vas marxar... i encara avui et veig a l'horitzó... lluny...

Comentaris

  • Com t'ho fas?[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 21-06-2005 | Valoració: 10

    Com fas que m'agradi tant llegir-te, i més encara comentar aquest relat, que no te més paraules que les que tu li dones, un aforma exquisita perfectament detallada, i es que la soletat és fa nostra amiga quan l'amor ens deixa sols, en un carer fred i obscur....però...és així com funciona...i com dol l'ànima...

    Petons i abraçades

  • eiiiii[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 19-06-2005

    quin relat més bonic, més poètic, més ritmic, i més nostàlgic, no?!?
    m'han agradat moltíssimes coses, però sobretot:
    .- " les nits en les que la lluna ens mirava envejosa al veure que no teníem ulls per ella.", és genial, la manera d'explicar la situació...
    .- "una abraçada que em dugui allà on molts pocs arriben"...no sé, potser és per tot el que signifiquen per mi o valoro jo les abraçades ben fetes...però és genial!
    .- "Cercar les teves imperfeccions, transformar-les i enamorar-me d'elles,"...això m'ha semblat la clau que obre el pany de l'amor...si senyor....què ben dit!!
    genial, de debò...
    sort que el temps, cura el desamor, no!?!
    ànims, i molta sort!!!
    PD: jo marxo una temporadeta.....o sigui que no et llegiré... si vols, estaré al mail(silvia_peratallada@hotmail.com)...per si et ve de gust enviar-hi quelcom! (digues-li versos, digues-li paraules, sensacions, móns!)
    que vagi molt bé, a continuar endavant amb la paraula!!1
    salut i revolta!
    una abraçada company!
    Sílvia

  • a l'horitzó[Ofensiu]
    kispar fidu | 19-06-2005

    Records. Records d'aquells vells i bells temps. Ara la mel ja no hi és... (tot i que tard o d'hora sempre torna... potser no la mateixa mel, però segur que la mel tornarà...).
    Per què l'amor sempre ens fa tant de mal? Per què ens fa remoure per dins? Per què ens fa patir tant?
    Ai! Suposo que sinó, no sabríem valorar-lo...

    Merci pel teu comentari! Que vagi mol bé!
    Ciao!

    Ens llegim / comentem!
    Gemm@