La mare eterna

Ella vivia en el món dels colors, els duia dibuixats en la pell i en el cor.
Els reflexes de l'arc de Sant Martí i de l'aurora boreal guarnint les ones dels seus cabells i tots els tons dels verds i dels blaus navegant en els seus ulls.
Amb les puntes dels dits tocava la nit i jugava amb els estels, pessigollejant la lluna riallera. Tota la llum del sol en qualsevol dels seus petons ardents, que podien escalfar fins i tot els cors més gèlids.
I la força dels sospirs en la boira i en la brisa, petites enyorances i melangia de mare.
I el moviment de les aigües vessades per les llàgrimes dels seus ulls, que podien inundar les terres, de tanta tristesa emmagatzemada brollant imparable.
I en els seus peus les flors i les herbes, els arbres, les abelles i les papallones, dibuixant-li uns mitjons plens de màgia i de vida.
I en el seu ventre, l'amalgama de totes les espècies. Ric en placentes, en llavors i pètals de rosa, per protegir als fetus del món exterior. Un lloc per concebre idees i vides úniques, que es reproduien, perpetuant la humanitat.
I el seu cap ple de preguntes, buscant constantment respostes en tots els arxius passats, en els moderns programes informàtics, en les llibres de la creació, en els personatges místics i en l'aura de tots els sentiments que suren en l'espai.
Com aturar les guerres?
Com desxifrar els missatges secrets de les religions que comporten tants sacrificis i negacions?
Com immobilitzar als caps del poder que esclavitzen a les persones i a les idees?
Com estendre la consciència col·lectiva com un polsim d'intel·ligència còsmica per respirar, omplint-ne els pulmons i cadascuna de les petites neurones?

Pobra mare presumptament eterna, regint la vida, els moviments vitals i sincronitzats de cada mil·lèsima de segon, l'eix de rotació de tots els caps i amb la càrrega de milions i milions d'éssers en el seu ventre permanentment prenyat...