LA MAR ENS INVOLUDRA.

Un relat de: Rafaelmolero
LA MAR ENS INVOLUCRA
Què formosa és la mar...
la mar amb les seues ones pròpies,
amb les seues propòsits sensibilitats.
La mar tractant el seu significat,
serf de l’eternitat.
Volent ser senzill
com a un pulmó per a els pardals
i les gavines, cantores.
Vol ser útil als astres
que pensen en el ser
sobre les ombres que arrosseguem.
O per si de cas ens transborda,
com volen les oronetes
i totes les aus de la lluna.
La mar obri la seua porta com una carrossa
que es mou entre la nit
i s’enalteix fins d’ allò més incompressible
dels seus paratges de plenitud.
S’ esvara a penes el soroll
de la meua distància.
Aquesta sobtada mar, que em ressona,
sortilegi allà lluny de l’ eternitat
beneficiant als astres divins
i totes les estrelles conegudes i per conèixer.
La mar desperta el plor d’ un xiquet
obrint els ulls i satisfent-lo
en cada il•lusió del sol,
amb les seues xicotetes mans saltadores.
La mar sedosa, salvadora,
expectant totes les seues ones,
atrevint a involucrar els destins.

18 de juny de 2014
Autor: Rafael Molero Cruz

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

85051 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.