La Joia de Can Capsigrany, orfebres de la Corona.

El fill del joier de Can Capsigrany, és més ranci que el vinagre.

Fill únic i mimat, només pensa pel seu "penjoll" i omplir la seva panxa.

Ha temptejat a totes les pubilles de tot el contat. Se n'aprofita de totes, les que es deixen aprofitar.

A totes les dones del poble té entabanades amb promeses de que ell, al ser l'hereu, les cobrirà d'or i perles. I les molt fleumes... "es deixen fer"!

Desprès ell diu que l'amor se li acaba i cap a un altre, a veure si aquesta li va bé!

No en troba cap que li faci el pes, després de haver-li tret tot el suc i haver-se-la repassat bé.

Al final s'ha fixat en la pubilla de Can Baldrich, que a més tenen el marquesat de romaní del Vall.

Aquesta a ell sí que li va bé, quinze anys més jove, càndida, dolça i sense maldat, però el que ell no sap, és que ella és mes espavilada i mil voltes li darà.

Ell, tot cofoi va amb la pubilla, que creu seva... i no ho és.

Ella el tempteja. Un home tant ufanós i arrogant, futur joier de la Casa Reial... potser sí que val la pena! Però ella sempre el va frenant, per si de cas... tot l'or que aparenta fos guix tenyit daurat.

Parlant, parlant, ell ja creu que la té entabanada i ella, amb les orelles ven "esmolades", no se li escapa cap "perla" que li surt de la boca al fill únic d'en Capsigrany.

Veu que és un bufat, un prepotent i un aprofitat, es pensa que totes el volen i sols ell... les pot refusar!

Ella, ja està tipa d'aquest brètol i l'engega a pastar fang.

Ell, tot sobtat s'ha quedat.
- Com aquesta noieta, em pot refusar? Si sóc tan ben plantat i futur hereu d'un negoci que treballa per Sa Majestat? Ella, és una inconscient i una mimada, que no sap el que és perd!

I tant que ho sap la pubilla el que és perdia... un bufat i un prepotent!