La ideologia és un corsé feixuc

Un relat de: Red Pèrill

Et-toco-i-no-res,
mandarines i un tel de color verd,
no trobo l'autopista en direcció al teu canell.

Et toco i res, incapaç de literalitzar la teva pell,
de metaforitzar les teves creences,
quan em manca la fe no dibuixo creences
en el teu coll ni idolatro cucs de seda que mai fan llum etc...

Resseguixo la teva pell (o qualsevol altra)
i desapareixen les sanefes,
m'allunyo de mi mateix i de les tecles,
ballo sol en un decrèpit cabaret,
sense ni tan sols una finta de mal.labarisme sòrdid...

Cauen del cel groc gotes malaies
en forma de fa-do-sol
-re-la-mi-si i un carret de gelats
cau carrer avall
i esclafa una revolución en ciernes,
la pàtria són 4 fotos i un cançoner,
i una iaia APM em recomana un jarabe para la tos des de quasi l'altre barri.

Truco les portes del rere-fons dels baixos
i em pregunten contrasenyes
que intento comprar a preus inflats i ni por ésas,
i em rodeja massa lletra fugaç,
no caço al vol ni la papallona coixa,
sord de mi, sord de tu i de tots vosaltres,
aprop de l'exili momentàni,
del canvi de lloc instantani,
d'una festa solitària d'aniversari.

Comentaris

  • ginebre | 04-02-2011

    red....
    sord de mi, sord de tu i de tots vosaltres

    haig d'aplaudir, quina associació d'idees i fonemes, quin cruze genial, hibrid semantic...buff una galàxia xispejant, en el meu crani