La finestra indiscreta

Aquesta es una historia que es situa a mitjans del segle XV.
Era un dia d'estiu que casi ja havia finalitzat, al mes de Setembre.
Aquell dia era la festa del poble i ningú treballava.
Jo em deia Joselito i era solter.
No se perquè però les noies quan em veien s'anaven de mi....
Vaig estar tota el mati dormint i cap a les 1:30 em vaig aixecar del meu llit.
Em vaig dutxar i vestir, vaig esmorzar o dinar quasi bé i vaig anar a buscar el meu amic.
Ja a casa seu, vam estar parlant de les nostres coses fins que quasi bé va arribar la nit.
Aquella nit feien un ball, i jo no volia anar-hi perquè no tenia parella...

Nosaltres dos vam entrar i allà vam conèixer una dona molt bufona, vam ballar amb ella i al final de la nit el meu amic se la va emportar i em van deixar a mi plantat.
La meva casa estava al costat de la plaça on feien el ball, vaig pujar, vaig obrir la finestra i vaig observar totes les persones. Ni havia algunes que em donaven enveja perquè les veia juntes, abraçades, agafades de la mà.... i quan pensava en mi mateix em sentia sol i malament.
Uns minuts mes tard, van passar dos noies mol maques. Es van quedar mirant-me, van passar de llarg i una de elles es va girar.
Vaig començar a parlar amb una de elles perquè l'altre s'en va anar.
La vaig convidar a passar però com sempre em va dir que no. Però, avui no estava tan trist perquè em va prometre que demà em tornaria a visitar.
I així va ser el dia següent, a la mateixa hora estava allà.
Però aquesta vegada em va dir que si podia pujar a casa meva. Però jo aquesta vegada li vaig dir que no perquè m'agradava més que em digues coses boniques mentres jo l'escoltava i l'admirava des de la finestra.

Al últim dia de festes també va venir. Li vaig dir jo perquè li tenia que dir una cosa molt important. Em tenia que despedir d'ella perquè estaria una setmana fora i no la veuria, potser mes, perquè anava a una guerra...

Quan li vaig comentar es va posar mol trista i em va dir que ella m'esperaria i que la pròxima vegada seria jo qui tingués que anar a la seva finestra a dir-l'hi coses romàntiques...


Al final, vaig poder tornat, i com era el tracte, vaig anar-hi jo a la seva finestra.
Ho primer que li vaig dir, va ser... Vos casar-te amb mi?

I si, per primera vegada vaig saber que era l'amor i com amb sentia.

Fi