Cercador


Llista categories

La fenomenal dieta de la mosca alopècica

Un relat de: Jordi Remolins

La mosca alopècica va afanyar-se a devorar les restes del cagarro que havia quedat enganxifat a la tassa del wàter abans no passés la dona de la neteja. Va xuclar l'últim fragment de substància marronosa i va marxar llepant-se els morros amb l'estòmac ple i un somriure complagut per la fenomenal dieta, infinitament més satisfactòria que les habituals projeccions que patia en aquella sala de cinema comercial que s'havia convertit en la seva llar des de feia vuit anys. Per no parlar de la desgraciada existència de la seva germana gran, que vivia atrapada des de feia uns mesos dins de l'altaveu del cotxe esportiu d'un jove de divuit anys, o de la dramàtica fi de la seva mare, aixafada pel pròleg del llibre d'una gallinàcia presentadora televisiva.

Comentaris

Afegir comentari
  • És que la vida de les mosques[Ofensiu]
    Màndalf | 27-11-2005

    ha de ser un marró de nassos, això segur. Tota la vida de merda en merda per acabar empastifada sota una paleta de matar o enflitada que no sé què és pitjor, com en una guerra química. També pot ser menjada per un aràcnid o un pardal qualsevol, vesquiscollons.

    Jordi, gràcies pel somriure, nanu, que puguis seguir escrivint relats esbojarrats com aquest durant molt temps.

    Salut i força

  • -correcció-[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 26-11-2005


    Per curiositat m'he informat i no recordava bé el temps de vida d'una mosca.

    La femella de mosca comú té una vida de dos mesos i mig, la qual cosa no canvia la meva observació anterior.

    bzzzzzzzzzzzzzzzz

    Sergi.

  • alopècica i longeva...[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 26-11-2005


    Una canya, el relat, escatològic, divertit, mordaç.

    Només una cosa: vaig veure en un National Geographic que la vida mitjana d'una mosca és de 48 hores... -crec recordar-, així que, posats a batejar-la, li direm Matussalem -i te germana gran (!)- .

    Salut, noi, m'ha agradat la història!

    Sergi.

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Remolins

Jordi Remolins

65 Relats

118 Comentaris

77948 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Afegir a preferits
Biografia:
La infantesa de Jordi Remolins (Ripoll, 1970) transcorria plàcidament fins que una pilota mal dirigida va trencar el vidre de l'últim pis d'un edifici del pati dels salesians. La sort o la desgràcia va voler que sota mateix de la pluja de bocins de cristall que es va produir, hi hagués el seu crani de deu anys. La recerca del fragment de vidre incrustat va resultar infructuós, però a partir d'aquell moment un nou ventall d'inquietuds va remoure el seu cervell. Impenitent operari metal·lúrgic per imperatiu vital, periodista aficionat i columnista a estones perdudes (El 9 Nou, La Marxa, El Ripollès, Osona Comarca, Diari de Girona), ha estat impulsor del fanzine Fimosis, ha col·laborat a Elforat, on ha publicat la sèrie de relats Els pecats regionals, i a Ruta 66 amb el pseudònim de Renzo Montagnani II. El seu activisme subcultural s'ha ampliat també a la televisió i ràdio locals, que han estat testimonis d'engendres audiovisuals com Els homes durs no ballen (TVR), La gran estafa del rock'n'roll (RMC) i Sang Fresca per Mamífers Voladors (Ràdio Ripoll). Actualment és el redactor del lloc web dedicat a l'erotisme www.eroscatala.com i té el blog http://remohead.blogspot.com.
Subcampions en sèrie (2004 Edizioni Vitali) va ser el seu debut literari, un recull de setze contes sota la influència de Bukowski, Welsh, Ellis, Iceberg Slim, d'autors clàssics de la novel·la negra com Burnett o Himes i del subgènere hard-boiled, tot plegat adobat amb dosis de surrealisme. Promesa o frau, Remolins és un nou valor per impulsar (o enfonsar encara més) la literatura catalana moderna, el messies punk-writer que estàvem esperant. Almenys fins al dia que aconsegueixi extirpar-se el maleït tros de vidre que porta clavat al cervell.
Contacte: renzomontagnani@hotmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >