LA CREU DE MATAGALLS. MONTSENY

 El Crisant Palau, cronista gràfic de la comarca del Vallès Oriental,publica un parell de fotografies de la Creu de Matagalls.

El Matagalls és una muntanya de 1.698  metres del Massís del Montseny , que es troba
entre els municipis del Brull i Viladrau, a la comarca d’Osona, i el del
Montseny al Vallès Oriental. Per nosaltres a la comarca “ natural del Montseny”


Llegia que les primeres creus eren de fusta i per això els llamps i les
tempestes les aterraven sovint, cosa que remeiaven com més aviat millor, els
veïns de Viladrau plantant-n´hi una de nova. Això ho recorda l'article del
diccionari Madoz referent a Viladrau fet cap allà el 1845.

 

     Un dels que va reposar aquesta
creu fou Sant Antoni Maria Claret i Clarà, ( Sallent, Bages, 23 de desembre de
1807 - Abadia de Font freda, 24 d'octubre de 1870), regent o encarregat de
Viladrau l’any  1840, després d'una
prèdica o missió feta per l'agost d'aquest any.

 

     Una altra vegada que es va
reposar la creu fou per l'agost de 1894 i la va beneir personalment el bisbe , Josep
Morgades Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de
gener de 1901). Amb motiu d'això Mn. Jacint Verdaguer va escriure la poesia La
Creu de Catalunya i anys més tard, al final ja de la seva vida, va dirigir una
revisteta literària que tenia per títul “La Creu del Montseny””,  així aquesta creu, que Verdaguer va conèixer
personalment, esdevenia també un lloc verdeguerià.

http://www.endrets.cat/index.php/text/367/la-creu-de-catalunya-fragment-ca.html

     Com a últimes efemèrides
relacionades amb la creu podem recordar que al 1911 el Sr. Antonio de Oriola-Cortada
Renom , comte de la vall de Merlès i propietari d'una bona part del Matagalls,
va reposar la creu, construint a la seva base un sòcol de pedra que li feia
d'altar, on es varen gravar estrofes del cant de Verdaguer.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1924/11/28/pagina-8/33272709/pdf.html?search=Antoni%20d%27Oriola-Cortada%20%20Renom

 

L'any 1931, el seu successor Luis de
Oriola-Cortada Renom nou  propietari,
davant els estralls continuats de les tempestes, decidí substituir la creu de
fusta per una de ferro que fes a la vegada de parallamps.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1942/10/08/pagina-6/33105766/pdf.html?search=Luis%20%20d%27Oriola-Cortada%20%20Renom

Aquesta creu es va mantenir dreta durant tota la guerra civil del 1936 al
1939, perquè l'escamot que va pujar per aterrar-la a finals de juliol del 1936,
es va trobar que en arribar a la creu, estàvem massa cansats i mancats d'eines
per a aterrar-la; per això es limitaren a picar i a malmetre els noms de Déu i
de Crist que es llegien en els versos de Verdaguer.

En els anys del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels
militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República , episodi ignominiós que la historiografia  franquista batejarà com “ la   guerra
civil “ , segons proves fotogràfiques aportades
per l’Oscar Farrerons, autor del llibre “Matagalls. La muntanya i l’Aplec”,
editat per Farell editorial ,   Mn. Josep Sanabre Sanromá (Bonastre, 10 de
novembre de 1892 - Barcelona, 18 d'abril de 1976), arxiver de la diòcesi de
Barcelona, hi va celebrar una missa acompanyat d'alguns escoltes.

 

     El 1950 amb motiu del primer
aplec es renovaren els versos de Verdaguer i es va posar al sòcol de la Creu
una majòlica dedicada a Sant Antoni Maria Claret; el 1955 dos medallons de
bronze, recordaven la vinculació de la Creu de Matagalls amb Sant Antoni Maria
Claret i Jacint Verdaguer; i, finalment l'any 1975, amb motiu dels 25 anys dels
aplecs, es va erigir al peu de la Creu un nou altar, format per una gran llosa
amb diferents inscripcions i dedicatòries gravades, sostingut per un peu de
ferro forjat.

Cap dada dels autors dels que ens agradarà tenir-ne noticia, nom, cognoms,
lloc i data de naixement i traspàs , a l’email castellardiari@gmail.com

En aquests dies veiem esborronats els terribles efectes del Genocidi que la
Rússia de Putin, practica contra Ucraïna, Mutatis Mutandis ,  molts persones entenen ara que Carles
Puigdemont i Casamajó ( Amer, Selva, 29 de desembre de 1962), prenia – malgrat
que això li suposava un gran sacrifici a nivell personal, a ell, i a la resta
de membres del seu govern -  la decisió
correcta.  El genocidi que Rússia practica a Ucraïna, amb la permissivitat dels mals dits països democràtics – a Catalunya d’això en tenim memòria - , esta deixant les primeres planes de la premsa “ oficial”, que es fa ressò entre altres de la convocatòria de vaga del sector del transport: https://www.antena3.com/noticias/economia/transportistas-estallan-gobierno-convocan-huelga-14-marzo-rien-nosotros_202203086227bd22f5e39e0001f0a277.htmlVenen mals temps per a la musica, oi?