LA COSTELLA D'ADAM

Sóc sòcia fundadora d'un gabinet de lletrades feministres. He aconseguit prestigi i una bona posició econòmica i social.
El meu marit és advocat d'un distingit i selecta bufet.

El meu marit i jo, anem junts des de que érem molt jovenets. Van anar a les mateixes escoles junts, tots els estudis els vam fer junts, vam triar la mateixa carrera i vam anar a la mateixa universitat.

A l'hora d'exercir no ens va costar fens entendre'ns, ja que sempre hem estat molt units, no sabem estar l'un sensa l'altre.Tots dos teníem els mateixos amics i eles mateixes inquietuts. Som el que se'n diu una parella perfecta.

Els nostres amics deien que ens asemblàvem a la parella d'actors que van fer la pel-lícula : LA COSTELLA D'ADAM. La pel-joja Katharine Hepburn ( jo també sóc pel-roja) i l'Spencer Tracy.

Va haver un intent d'homicidi frustat.
El marit, un multimilioari gelós de la seva dona, va intentar matar-la, però no se'n va sortir, i la seva dona el va denunciar i a més va demanar-li el divorci, amb una compensació monetària de vertigen , a més la dona ,demanava la presó incondicional per intent d'homicidi.

Un cas molt sonat. Va sortir en tots el mitjans de comunicació, i va tenir una repercussió molt forta, degut al alt estatus social de la parella.

Ella va venir al nostre bufet, i jo vaig se la seva advocada.

Coses de la vida, el marit i presumpte homicida, va anar al millor bufet, al del meu marit.
Ell com al millor advocat del despatx, va ser a que li va correspondre assumir la seva defensa.

La situació, era molt estranya, com a bons professionals no podíem parlar del cas, ho teníem prohibit.
Però... en parlàvem, i tots dos donàvem la raó al nostre defensat.

El presumpte homicida en el moment que és va assabentar, que la seva dona s'entenia amb el seu soci, es va posar colèric i va perdre la raó, per això, la va sacsejar i ella va caure per les escales de casa seva.

El meu marit i jo, tan units que havìem estat, ara al passar els dies i a l'haver d'anar a judici, ni ens parlàvem de les coses quotidianes de la familia.
La nostra relació, es va deteriorar tant que érem com dos estranys; tots dos volíem tenir la raó i l'altre li feia nosa.

La nostra situació, era tan insostenible, que vam decidir, que desprès del judici, prepararíem els papers del divorci.

Però...el cas, va donar un fir inesperat.
La dona és va adonar que estimava al seu marit, i que s'havia precipitat en acusar-lo d'homicidi.
Tots dos plorosos és van abrçar.
Ella va retirar la demanda i ell , la va perdonar.

Nosaltres dos com a advocats, vam cobrar una molt sucosa minuta per les molèsties, i vam sortir a la primera plana d'un diari de molta tirada, que va fer que tinguéssim molt més prestigi.

Com a negoci, va ser tot un èxit, però... la nostra unió, havia sortit molt malmesa de l'afer.

Al poc temps estàvem divorciats, i cada un per el seu costat, tants anys d'unió, fets malbé per uns milionaris excèntric.

Els amics que deien que ens assemblaven als actors de la pel-lícula : LA COSTELLA D'ADAM, és van equivocar.
La nostra història , no va acabar bé com la pel-lícula.