La complexitat i simplicitat dels dies

Hi ha dies en que et suposa un esforç considerable aixecar-te del llit i complir amb totes les teves obligacions. Obres i tanques els ulls i desitjaries tant amagar-te entre els llençols i seguir dormint...
Però per més feixuc que ens sembli, ens hem d’aixecar. Dins nostre els sentiments poden fer-nos actuar com un titella mogut per la mandra, el cansament, la por... Un cúmul d’estats d’ànim que ens impedeixen avançar, seguir la nostra rutina.
Però... També ens podem aixecar i contemplar els primers rajos del sol, obrir la finestra i sentir l’aire de tardor com acaricia el nostre rostre. Deixar per un moment els sentiments pessimistes i recordar aquells que realment també hi són, però potser obviem masses vegades. Potser perquè ja els fem de forma automàtica i no ens parem a pensar-hi.
Hi ha dies difícils, estressants, tristos... Però l’any té tres-cents seixanta-cinc dies. Si fem un balanç segurament ens adonarem que els dies normals, simples o especials guanyen als dies insípids, melancòlics...
I davant d’això... Sortim al carrer! Ens queden tantes coses per fer i per viure. Perquè deixar-nos-les perdre?