La clau del mar

D ibuix del món, quadre d’esferes,
E l so del món, sigui de veres.
L a llum del cel, amb mil tonades,

C om vell sentir, acostumada.
E ncara així, crec que hi ha fades,
L es més sinceres abraçades.

C auses del món,
A ra són lluites,
U lls sense son,
E n són collites.
N i sap, ni pot,

P ujar cap cima,
A ra el camí,
R acons d’estima.
A vui ja sento que degotejo,
U nivers tou que també airejo.
L a clau del mar,
E stà oberta,
S empre remant, i en alerta.


Gener 2012