La caseta de xocolata

Estaven buscant el camí de tornada quan, de sobte, al final del paisatge, veieren la figura d'una caseta. En apropar-se sigil·losament a la petita construcció, en Jofre i la Laia no podien creure el que veien els seus ulls: parets de caramel, teules de galeta, xemeneies de cucurutxo i, al jardí, fonts de xocolata desfeta fetes amb melindros.
Meravellats per l'arquitectura d'aquella llar peculiar, els dos infants van decidir caminar fins al porxo de crocant i picar a la porta de brioix per demanar ajuda. Quan van descobrir que la porta era oberta, no van dubtar a entrar a la dolça estança.
Asseguda en un balancí de piruletes, una velleta amb una túnica que li cobria tot el cos i el rostre llegia un llibre de rebosteria. En adonar-se de la presència dels dos nens, la dona digué: "qui sou vosaltres?". Després d'una llarga pausa, la bruixa continuà parlant: "Que potser us heu perdut?". La Laia va contestar: "sí. Però si fos tan amable de deixar-nos un mapa i dir-nos on som, de ben segur que sabríem com tornar a casa". La dona es va aixecar tot dient: "Bé, descanseu al sofà i entreteniu-vos amb la meva biblioteca. Vaig a buscar un mapa."
 Els dos germans van agafar uns quants llibres a l'atzar de les estanteries de torró i, tot seguit, van asseure's al sofà. Exhausts, es van quedar contemplant, fins a adormir-se, les llargues bigues de xocolata.
En intentar reincorporar-se, els dos nens van adonar-se que el sofà on s'havien quedat adormits era de xiclet. Incapaços de moure's, van demanar auxili en va, mentre la bruixa, en mig de rialles estridents, cridava: "Com mosques a la mel!".
Mentre la vella recollia els llibres, en Jofre va veure les mans cremades de la dona.
- Què li ha passat a la pell? Qui li ha fet això?
- Va ser fa molt de temps. En aquesta mateixa cuina. Varen ser dos marrecs com vosaltres: Hänsel i Gretel, crec recordar.