Cercador
LA CASA VILA DEL CARRER MAJOR DE MONTCADA I REIXAC
Un relat de: Antonio Mora VergésMontcada i Reixac no disposa d’un Mapa de Patrimoni, i només una minsa part de les fitxes del POUM son accessibles des de la xarxa, això complica una mica més la localització dels edificis d’interès històric, i l’obtenció d’informació de caràcter tècnic. De forma apriorística podríem dir que la C que ha preocupat als politics locals no és la de la CULTURA.
Retratava la casa de numero 100 del carrer major, llegia que l'estat actual de l'edifici no té res a veure amb l'inicial, ja que tenia un jardí amb porta reixada de gran vàlua al costat esquerre de la casa, donant bona part al carrer. L'any 1939 l’edifici va ser adquirit per l'alcalde Joan Mogas Ventura que va instal•lar un cinema als jardins, i va traslladar la tanca modernista, obra del forjador Miquel Arenas [ voldríem saber el segon cognom ], en el projecte hi havia intervingut Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931), aquesta circumstància reforça la hipòtesis de la intervenció de l’arquitecte en la construcció l’any 1891 de la Casa.
Can Vila, abans de la ‘Pax Franquista ‘, era una de les cases d'estiueig més reeixides del carrer Major.
De la descripció tècnica reproduïm :
Del projecte original s’ha conservat únicamebt la façana l'empremta modernista. D'aquesta part encara conservada, i en la façana fotografiada des del carrer Major, hi ha dos cossos, el sobresortit com a torre mirador amb un altre cos de més baix. La distribució de plantes corresponia en aquest cas un segon pis, un tercer pis i la galeria, això si comptem des de la planta baixa. Se suposa que originàriament no seria d'aquesta manera. En el primer registre esmentat presenta dues finestres rectangulars amb ampit de maó. La del costat esquerre té sortida de balcó de barana de ferro forjat on a la part superior presenta un emmarcament de maó decoratiu de doble motllura d'arc conopial. La del costat dret presenta les mateixes característiques, solament que la finestra es troba partida en dos parts iguals per una columna de maó disposat en forma helicoïdal fins la línia de capitell. Al següent nivell, hi ha una finestra de les mateixes característiques ja descrites, però més estreta i a mà dreta, sota la teulada, en voladís sostinguda per modillons, una galeria tancada de tres obertures, separades per columnes de la mateixa tipologia helicoïdal i de maó, d'arcs rebaixats. Al registre superior del cos sobresortit, per sota el voladís de la galeria té cinc obertures de la mateixa factura que l'anterior. En aquesta zona el parament és de factura de maó vist. La coberta és de teules amb quatre tremujals.
Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, va aixecar l’ermita de Santa Maria dalt del Turó de Montcada, i se’n va constituí en defensor únic, davant del poder omnímode de la Cia. General de Asfaltos y Cementos Pòrtland SA, i la generalitzada i covarda deserció de les ‘ forces vives de Montcada i Reixac’. En el escut nobiliari que reprodueixo s’incorporava una llegenda molt explicita :
“Dilexi decorem domus tuae “
(Senyor, vaig estimar la bellesa de la teva Casa)
Montcada i Reixac, assumia des de les primeres dècades del segle XX, un rol suburbial en relació a la Ciutat de Barcelona .
Retratava la casa de numero 100 del carrer major, llegia que l'estat actual de l'edifici no té res a veure amb l'inicial, ja que tenia un jardí amb porta reixada de gran vàlua al costat esquerre de la casa, donant bona part al carrer. L'any 1939 l’edifici va ser adquirit per l'alcalde Joan Mogas Ventura que va instal•lar un cinema als jardins, i va traslladar la tanca modernista, obra del forjador Miquel Arenas [ voldríem saber el segon cognom ], en el projecte hi havia intervingut Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931), aquesta circumstància reforça la hipòtesis de la intervenció de l’arquitecte en la construcció l’any 1891 de la Casa.
Can Vila, abans de la ‘Pax Franquista ‘, era una de les cases d'estiueig més reeixides del carrer Major.
De la descripció tècnica reproduïm :
Del projecte original s’ha conservat únicamebt la façana l'empremta modernista. D'aquesta part encara conservada, i en la façana fotografiada des del carrer Major, hi ha dos cossos, el sobresortit com a torre mirador amb un altre cos de més baix. La distribució de plantes corresponia en aquest cas un segon pis, un tercer pis i la galeria, això si comptem des de la planta baixa. Se suposa que originàriament no seria d'aquesta manera. En el primer registre esmentat presenta dues finestres rectangulars amb ampit de maó. La del costat esquerre té sortida de balcó de barana de ferro forjat on a la part superior presenta un emmarcament de maó decoratiu de doble motllura d'arc conopial. La del costat dret presenta les mateixes característiques, solament que la finestra es troba partida en dos parts iguals per una columna de maó disposat en forma helicoïdal fins la línia de capitell. Al següent nivell, hi ha una finestra de les mateixes característiques ja descrites, però més estreta i a mà dreta, sota la teulada, en voladís sostinguda per modillons, una galeria tancada de tres obertures, separades per columnes de la mateixa tipologia helicoïdal i de maó, d'arcs rebaixats. Al registre superior del cos sobresortit, per sota el voladís de la galeria té cinc obertures de la mateixa factura que l'anterior. En aquesta zona el parament és de factura de maó vist. La coberta és de teules amb quatre tremujals.
Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, va aixecar l’ermita de Santa Maria dalt del Turó de Montcada, i se’n va constituí en defensor únic, davant del poder omnímode de la Cia. General de Asfaltos y Cementos Pòrtland SA, i la generalitzada i covarda deserció de les ‘ forces vives de Montcada i Reixac’. En el escut nobiliari que reprodueixo s’incorporava una llegenda molt explicita :
“Dilexi decorem domus tuae “
(Senyor, vaig estimar la bellesa de la teva Casa)
Montcada i Reixac, assumia des de les primeres dècades del segle XX, un rol suburbial en relació a la Ciutat de Barcelona .
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.