La carn intacta

Un relat de: Ogigia

La carn no tocada
grogueja.
Simula ser daurada mirant-la de lluny,
sembla una cissura que desitja tancar-se.

Si la toques
et mossegarà la mà;
és una criatura de pell antiga, té
                                             dents
de cabells de sirena
enfurismada

Però si tu la toques i et deixes ferir,
i restes tranquil mentre dol tant tocar-la
i que es deixi...

Si la toques
precisament tu,
i a través de la taca de silenci penetres,
estripant-te, entrant
en la ranura hostil, l’aspra cavitat,

¿quin primitiu enigma
o quina saviesa de la carn per dins,
tan per dins, t’atrau?

Comentaris

  • Galzeran (homefosc) | 10-02-2011

    no tinc paraules... segueix segueix...


    Ferran

  • La carn enforteix[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-02-2011 | Valoració: 10

    Caramc caram, quina poesiassa! És molt forta, molt punyent, molt directa. Et felicito per haver publicat la teva primera poesia a RC. Suposo que has escrit moltes més coses, oi? Tens molta profunditat i un llenguatge molt viu. M'agrada molt i estaré pendent de noves creacions teves. Una abraçada i endavant!
    aleix