Temor de pedra

Un relat de: Ogigia
És tan de pedra el seu costum de llegir en els signes del marbre, en les petjades de terracota, en les tauletes amb runes misterioses, que es perd en els ulls que el miren; s’ofega quan se sap mirat, tremola si surt a l’aire i un parpelleig lent desitja acaronar-lo.

La seva malenconia s’assembla a l’àngel de Durero. Pareix quiet, capficat, però una tempesta de venus trencades vol embogir-lo. Ha portat fantasmes des de Delfos i a penes caben tots a casa seva.

Comentaris

  • M'HA ENCANTAT...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-09-2011 | Valoració: 10

    has dit moltes coses en poques paraules i escollides meravellosament
    felicitats
    joan