Presència

Obre ta finestra a la nit, a la fosca habitada pels castanyers i el parpelleig sigil•lós del desig. En l'obscur no veus res però en saps la presència i com acullen criatures de pupil•les màgiques que es busquen de rama en rama i de quina manera, en trobar-se, el arbres es repleguen en sí mateixos per cobrir el moment de la cremor animal.

El meu petó és així:

Entra en el teu espai igual que el cruixit d'una fulla sota el pes de la femella que es deixa posseir. Entra en un fil d'olor a cabells mullats o herba o un fruit rossegat per després compartir-lo amb un altre paladar. Entra invisible, però tàctil i precís.

Així és el meu bes. Té la consistència del insecte que fuig del ratpenat i s'amaga en la saba dolça i àcida i femenina d'un avellaner. I res no importuna l'única embriaguesa.

I d'aquesta manera, quan de matinada tanquis la finestra perquè entra l'aire fresc dels cossos adormits, sentiràs com m'he quedat embolcallant-te, atrapant-te, regalant-te un fruit; com he estat besant-te sense treva i he assolit de tu l'olor animal que porta la meva pluja, la que tant t'agrada i després assaboreixo.