Cercador
LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL FOSSAR PARROQUIAL DE CASTELLDEFELS. EL LLOBREGAT JUSSÀ.
Un relat de: Antonio Mora VergésLes normes sanitàries de mitjan segle XIX ordenaven que els cementiris es trobessin allunyats de la població, acabant-se amb el costum medieval que lligava el cementiri amb l'església. No està provada enlloc del món cap relació entre els cementiris i la salubritat; aquestes ‘noves normes’ encobrien una operació d’especulació urbanística de colossals dimensions , s’alliberaven espais a l’interior de les poblacions – que passaven a ser de l’estat i no de ‘ domini públic’- , i al mateix temps es qualificàvem com ‘equipaments terrenys agrícoles i/o erms.
Llegia que a l'arxiu municipal de Castelldefels hi ha el document, acompanyat dels plànols corresponents, del nou cementiri dissenyat i dirigit pel mestre d’obres Ramon Soriano Tomba , que havia estat company d’estudis de Manuel Girona i Agrafel (Tàrrega 1818 - Barcelona, 1905). En reproduïm alguns paràgrafs, escrits en llengua castellana, perquè com diu el REI JOAN CARLOS I :
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, ...
... a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, ...
http://www.ccncat.cat/sites/default/files/Catalanperseguido.pdf
“Castelldefes reclamaba desde tiempo con imperiosa necesidad la construción de un nuevo cementerio. Antiquísimo y reducido el actual, había ido recibiendo en el transcurso de los años y aun de los siglos, los despojos mortales de generaciones y más generaciones; amén de que la afenta del tiempo con sus inclemencias lo había reducido al estado de ruina y convertido en un potente foco de mafetismo pútrido cuyas emanaciones venían a agravar las condiciones malsanas de este clima saturado de miasmas pútridos (......) El Excelentísimo señor don Manuel Girona i Agrafel, Senador del Reino, dueño actual de la baronía de Aramprunyà, generosamente se ofreció a costear las obras del nuevo cementerio y doña Concepción Costa i Vila, viuda de Balaguer, gustosamente cedió el terreno en que debía emplazarse. (....)
Retratava la Capella – crec que advocada al Sant Crist – del fossar parroquial de Castelldefels, annex ara al CEMENTERIO MUNICIPAL, on imagino que per manca d’espai en el primer , s’enterren els difunts de totes les races, cultures i confessions, quasi junts el que morien en l’esperança de la llibertat de Catalunya, i els que van viure procurant – amb tots els mitjans al seu abast – que això no succeís.
El bon Déu donarà a uns i altres allò a que els han fet mereixedors els seus actes.
Agrairem com sempre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en això de recuperar la memòria històrica, totes les mans son poques.
Llegia que a l'arxiu municipal de Castelldefels hi ha el document, acompanyat dels plànols corresponents, del nou cementiri dissenyat i dirigit pel mestre d’obres Ramon Soriano Tomba , que havia estat company d’estudis de Manuel Girona i Agrafel (Tàrrega 1818 - Barcelona, 1905). En reproduïm alguns paràgrafs, escrits en llengua castellana, perquè com diu el REI JOAN CARLOS I :
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, ...
... a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, ...
http://www.ccncat.cat/sites/default/files/Catalanperseguido.pdf
“Castelldefes reclamaba desde tiempo con imperiosa necesidad la construción de un nuevo cementerio. Antiquísimo y reducido el actual, había ido recibiendo en el transcurso de los años y aun de los siglos, los despojos mortales de generaciones y más generaciones; amén de que la afenta del tiempo con sus inclemencias lo había reducido al estado de ruina y convertido en un potente foco de mafetismo pútrido cuyas emanaciones venían a agravar las condiciones malsanas de este clima saturado de miasmas pútridos (......) El Excelentísimo señor don Manuel Girona i Agrafel, Senador del Reino, dueño actual de la baronía de Aramprunyà, generosamente se ofreció a costear las obras del nuevo cementerio y doña Concepción Costa i Vila, viuda de Balaguer, gustosamente cedió el terreno en que debía emplazarse. (....)
Retratava la Capella – crec que advocada al Sant Crist – del fossar parroquial de Castelldefels, annex ara al CEMENTERIO MUNICIPAL, on imagino que per manca d’espai en el primer , s’enterren els difunts de totes les races, cultures i confessions, quasi junts el que morien en l’esperança de la llibertat de Catalunya, i els que van viure procurant – amb tots els mitjans al seu abast – que això no succeís.
El bon Déu donarà a uns i altres allò a que els han fet mereixedors els seus actes.
Agrairem com sempre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en això de recuperar la memòria històrica, totes les mans son poques.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5442975 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ