La bruixeta.

El teu cos nu tan de temps enyorat, avui llisca per la meva memòria de adult. Adult? Que ne es de graciosa aquesta paraula. Que es un adult?
Una persona que tothom se espera que tingui coneixement per sabé el que te fer?.
Y que es el que te fe?
Guanya diners, cria uns fills, tenir una dona/home. Y que mes?
Se infeliç.
Per que sap que se ha equivocat.
Una vegada en la vida se va equivoca i ara esta lligada per sempre a una altra persona, a la que simplement li te estima, i la respecta, i no li vol fer mal, i fins i tot se fica al llit amb ella.
Però que sap que per ella, hi han coses que no les pot suplir res de tot això. Ella te dret a ser feliç. Ella te dret a equivocar-se, com tot ser humà, i a . . . rectifica.
Per això se aixeca un bon mati, i veu un cel nou, un poble nou, . . . i una vida nova.
I veu que als quaranta encara es pot ser feliç. Y descobrir nous móns, noves sensacions, (perdudes però no oblidades), i comprendre que els amics, els amics de debò, serveixen per fer allò que no fan els psicòlegs, escoltar, aconsellar i no cobrar.
No voldria ser pesada o pesat en aquesta meva introducció, en aquest mon vostre que en fascina, les lletres,
I perdoneu que a vegades les meves expressions siguin tant de anar per casa.
Ja ens anirem coneixen, només penseu que soc un ser de un altra mon i que estic obert/a a tots vosaltres.
Especialment a tu.