LA BEGÒNIA

Un relat de: aurora marco arbonés

LA BEGÒNIA

En plena exuberància i apomada,
la begònia ens va arribar, fruit d'un regal,
ben cenyida per una gran llaçada.

Les fulles, petits cors arrodonits,
miraven cap al sostre, estarrufades
i de florons taronja coronades.

Poc a poc, pansides les verdors,
va humiliar les tiges cap al terra;
ni mortes ni vives, prop la gerra
que abeurava sequeres i calors.

Envoltada d'altres plantes, les veïnes,
fresques, joves, de verdura exuberant,
la begònia de plorar feia semblant.

Mes avui, volentera i agraïda,
m'ha obsequiat amb tres flors ataronjades:
tres miracles de les tiges fatigades.
Amb el temps primerenc renaix la vida.





Comentaris

  • Regal, flor i molt més[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-03-2011

    Fa un parell de dies gaudia d’un poema teu on descrivies un “jacint de pomell blau” i avui frueixo d’aquesta begònia “exuberant i apomada”, que un cop regalada, essent després ben cuidada i sentint-se ben acompanyada, acaba per regalar al seu torn tres flors ataronjades.
    Que adequats ambdós, donat el moment en què ens trobem!

    I ara em pregunto: és aquesta una de les teves metàfores tan ben portades?
    Ja sé que descrius un procés real, perquè a mi també m’han obsequiat amb flors que arriben a casa ufanoses, carregades de llaçades i color, i al cap d’un temps llangueixen... i em posen trista, francament, ja que la seva agonia evident em fa patir: llavors les trasplanto, les rego, les parlo... en fi, intento proporcionar-les una oportunitat.
    No sempre me’n surto, és clar, la qual cosa m’ha fet pensar que hi ha flors que són d’hivernacle i no poden sobreviure més enllà d’un espai concret, o són nascudes per proporcionar breus instants de bellesa efímera, sense perdurar, de la mateixa manera que no es pot esperar que la felicitat sigui un estat permanent.
    A més de descrius el procés, però, intueixo molt més...

    Bé, el que queda clar és que tu no ets una poetessa d’inspiració efímera, sinó constant i perdurable!

    T’envio una abraçada florida,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250856 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.