Cercador
LA BEGÒNIA
Un relat de: aurora marco arbonésLA BEGÒNIA
En plena exuberància i apomada,
la begònia ens va arribar, fruit d'un regal,
ben cenyida per una gran llaçada.
Les fulles, petits cors arrodonits,
miraven cap al sostre, estarrufades
i de florons taronja coronades.
Poc a poc, pansides les verdors,
va humiliar les tiges cap al terra;
ni mortes ni vives, prop la gerra
que abeurava sequeres i calors.
Envoltada d'altres plantes, les veïnes,
fresques, joves, de verdura exuberant,
la begònia de plorar feia semblant.
Mes avui, volentera i agraïda,
m'ha obsequiat amb tres flors ataronjades:
tres miracles de les tiges fatigades.
Amb el temps primerenc renaix la vida.
Comentaris
-
Regal, flor i molt més[Ofensiu]Unaquimera | 19-03-2011
Fa un parell de dies gaudia d’un poema teu on descrivies un “jacint de pomell blau” i avui frueixo d’aquesta begònia “exuberant i apomada”, que un cop regalada, essent després ben cuidada i sentint-se ben acompanyada, acaba per regalar al seu torn tres flors ataronjades.
Que adequats ambdós, donat el moment en què ens trobem!
I ara em pregunto: és aquesta una de les teves metàfores tan ben portades?
Ja sé que descrius un procés real, perquè a mi també m’han obsequiat amb flors que arriben a casa ufanoses, carregades de llaçades i color, i al cap d’un temps llangueixen... i em posen trista, francament, ja que la seva agonia evident em fa patir: llavors les trasplanto, les rego, les parlo... en fi, intento proporcionar-les una oportunitat.
No sempre me’n surto, és clar, la qual cosa m’ha fet pensar que hi ha flors que són d’hivernacle i no poden sobreviure més enllà d’un espai concret, o són nascudes per proporcionar breus instants de bellesa efímera, sense perdurar, de la mateixa manera que no es pot esperar que la felicitat sigui un estat permanent.
A més de descrius el procés, però, intueixo molt més...
Bé, el que queda clar és que tu no ets una poetessa d’inspiració efímera, sinó constant i perdurable!
T’envio una abraçada florida,
Unaquimera
l´Autor
215 Relats
1941 Comentaris
250856 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Últims relats de l'autor
- DILLUNS TRIST
- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT
- TSUNAMI DEMOCRÀTIC
- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA
- EL PINXO DE LA POBLA 3
- EL SETÈ DE CAVALLERIA
- HE D'ATURAR EL MÓN
- TU ETS EL MEU PIGMALIÓ
- DECLAREN ELS PIOLINS
- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S
- EL JUDICI DE LA VERGONYA 2
- EL JUDICI DE LA VERGONYA
- CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE
- EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
- PERÒ NO S'OBREN LES PRESONS