Cercador
LA BAUMA DE L'ESPLUGA. SANT QUIRZE DE SAFAJA. EL MOIANÈS.
Un relat de: Antonio Mora Vergés El dilluns 17.05.2021 en companyia del Pere Albert Carreño, que exercia com
a fotògraf i el Juan Navazo Montero, fèiem un tomb per la comarca del
Moianès, Sant Andreu de Castellcir, el Castell de Castellcir o de la Popa, Santa
Coloma Sasserra i el Roure del Giol, la balma troglodítica de Sant Quirze de
Safaja, dinàvem a la Fonda d’aquesta població, i en acabar feien una passejada
pel Parc de l’Aigua, i pel nucli antic, on no podíem retre homenatge al Màrius
Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29
de desembre de 1942) perquè com és mal costum el cementiri estava tancat,
en el camí de tornada faríem encara una
darrera parada a Sant Julià d’Uixols, al terme de Castellterçol.
Havíem visitar la Balma de l’Espluga de Sant Quirze de Safaja en diverses
ocasions :
https://percaminsdelbages.blogspot.com/search?q=sant+quirze+safaja
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/11/la-balma-de-lespluga-sant-quirze-de.html
TV3 n’havia fet divulgació :
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/la-balma-de-lespluga/video/2944610/
La balma de l'Espluga de Sant Quirze Safaja, 585 mts. N 41º 43.854 E 2º 09.629 presenta
tres fases ;la primera és de caràcter epipaleolític; la segona fase està
caracteritzada per una indústria lítica de raspadors, perforadors i geomètrics,
encara sense ceràmica; la tercera fase s’inicia amb geomètrics, escassa
ceràmica llisa, seguida per ceràmica cardial i tipus Montboló.
Els testimonis més antics han aparegut en les excavacions fetes l'any
1.960, on a cinc metres de profunditat es trobà únicament material lític.
Durant el Neolític Mitja, els assentaments es construïen a l’aire lliure de
manera majoritària, tant als meandres dels rius com a les planes. En el
Neolític Final es van tornar a emprar les coves, per la qual cosa van tornar a
existir els dos tipus d’hàbitat de manera alternativa segons els llocs
geogràfics que s’ocupaven.
Un exemple d’hàbitat en cova o abric propi del Neolític Antic, el tenim en
aquesta balma. Es tracta d’un abric de roca calcària, en forma d’arc de cercle
d’uns cent metres de longitud, per quinze metres de profunditat, que es va
utilitzar com a habitatge, durant algunes etapes prehistòriques.
En la visita que fèiem l’any 2008, percebíem el desig dels pobles del
Moianès – dividits aleshores entre les comarques del Bages, l’Osona, i el
Vallès Oriental – de ser coneguts i reconeguts en la seva singularitat.
Avui, ben al contrari, tenia la percepció que hi havia un cert rebuig a
tantes i tantes visites, bona part de les quals, es limitaven a deixar aquí les
seves deixalles, quan no a ensulsiar o malmetre el patrimoni històric.
Homo homini lupus est, “l'home és un llop per a l'home”; està clar que al
Moianès, la sensació de “ morir d’èxit “
comença a arrelar. Les prohibicions substitueixin els necessaris arranjaments, que de ben segur
no es poden permetre els consistoris moianesos.
La ciutadania ha d’entendre que cal incorporar el “pay per view”, pagar per
veure, com a única forma de mantenir el
Patrimoni històric i artístic de Catalunya.
Les necessitats en tots els àmbits, sanitari, d’educació, social,..., ens
aboquen a l’abandó del necessari manteniment del Patrimoni de tots.
a fotògraf i el Juan Navazo Montero, fèiem un tomb per la comarca del
Moianès, Sant Andreu de Castellcir, el Castell de Castellcir o de la Popa, Santa
Coloma Sasserra i el Roure del Giol, la balma troglodítica de Sant Quirze de
Safaja, dinàvem a la Fonda d’aquesta població, i en acabar feien una passejada
pel Parc de l’Aigua, i pel nucli antic, on no podíem retre homenatge al Màrius
Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29
de desembre de 1942) perquè com és mal costum el cementiri estava tancat,
en el camí de tornada faríem encara una
darrera parada a Sant Julià d’Uixols, al terme de Castellterçol.
Havíem visitar la Balma de l’Espluga de Sant Quirze de Safaja en diverses
ocasions :
https://percaminsdelbages.blogspot.com/search?q=sant+quirze+safaja
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/11/la-balma-de-lespluga-sant-quirze-de.html
TV3 n’havia fet divulgació :
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/la-balma-de-lespluga/video/2944610/
La balma de l'Espluga de Sant Quirze Safaja, 585 mts. N 41º 43.854 E 2º 09.629 presenta
tres fases ;la primera és de caràcter epipaleolític; la segona fase està
caracteritzada per una indústria lítica de raspadors, perforadors i geomètrics,
encara sense ceràmica; la tercera fase s’inicia amb geomètrics, escassa
ceràmica llisa, seguida per ceràmica cardial i tipus Montboló.
Els testimonis més antics han aparegut en les excavacions fetes l'any
1.960, on a cinc metres de profunditat es trobà únicament material lític.
Durant el Neolític Mitja, els assentaments es construïen a l’aire lliure de
manera majoritària, tant als meandres dels rius com a les planes. En el
Neolític Final es van tornar a emprar les coves, per la qual cosa van tornar a
existir els dos tipus d’hàbitat de manera alternativa segons els llocs
geogràfics que s’ocupaven.
Un exemple d’hàbitat en cova o abric propi del Neolític Antic, el tenim en
aquesta balma. Es tracta d’un abric de roca calcària, en forma d’arc de cercle
d’uns cent metres de longitud, per quinze metres de profunditat, que es va
utilitzar com a habitatge, durant algunes etapes prehistòriques.
En la visita que fèiem l’any 2008, percebíem el desig dels pobles del
Moianès – dividits aleshores entre les comarques del Bages, l’Osona, i el
Vallès Oriental – de ser coneguts i reconeguts en la seva singularitat.
Avui, ben al contrari, tenia la percepció que hi havia un cert rebuig a
tantes i tantes visites, bona part de les quals, es limitaven a deixar aquí les
seves deixalles, quan no a ensulsiar o malmetre el patrimoni històric.
Homo homini lupus est, “l'home és un llop per a l'home”; està clar que al
Moianès, la sensació de “ morir d’èxit “
comença a arrelar. Les prohibicions substitueixin els necessaris arranjaments, que de ben segur
no es poden permetre els consistoris moianesos.
La ciutadania ha d’entendre que cal incorporar el “pay per view”, pagar per
veure, com a única forma de mantenir el
Patrimoni històric i artístic de Catalunya.
Les necessitats en tots els àmbits, sanitari, d’educació, social,..., ens
aboquen a l’abandó del necessari manteniment del Patrimoni de tots.
l´Autor
6916 Relats
1201 Comentaris
5447968 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME