LA BAUMA DE L'ESPLUGA. SANT QUIRZE DE SAFAJA. EL MOIANÈS.

 El dilluns 17.05.2021 en companyia del Pere Albert Carreño, que exercia com
a fotògraf i el Juan Navazo Montero, fèiem un tomb per la comarca del
Moianès,  Sant Andreu de Castellcir,  el Castell de Castellcir o de la Popa, Santa
Coloma Sasserra i el Roure del Giol, la balma troglodítica de Sant Quirze de
Safaja, dinàvem a la Fonda d’aquesta població, i en acabar feien una passejada
pel Parc de l’Aigua, i pel nucli antic, on no podíem retre homenatge al Màrius
Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29
de desembre de 1942) perquè com és mal costum el cementiri estava tancat,
en  el camí de tornada faríem encara una
darrera parada a Sant Julià d’Uixols, al terme de Castellterçol.

Havíem visitar la Balma de l’Espluga de Sant Quirze de Safaja en diverses
ocasions :

https://percaminsdelbages.blogspot.com/search?q=sant+quirze+safaja

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/11/la-balma-de-lespluga-sant-quirze-de.html

TV3 n’havia fet divulgació :

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/la-balma-de-lespluga/video/2944610/

La balma de l'Espluga de Sant Quirze Safaja,  585 mts. N 41º 43.854 E 2º 09.629 presenta
tres fases ;la primera és de caràcter epipaleolític; la segona fase està
caracteritzada per una indústria lítica de raspadors, perforadors i geomètrics,
encara sense ceràmica; la tercera fase s’inicia amb geomètrics, escassa
ceràmica llisa, seguida per ceràmica cardial i tipus Montboló.

 

Els testimonis més antics han aparegut en les excavacions fetes l'any
1.960, on a cinc metres de profunditat es trobà únicament material lític.

 

Durant el Neolític Mitja, els assentaments es construïen a l’aire lliure de
manera majoritària, tant als meandres dels rius com a les planes. En el
Neolític Final es van tornar a emprar les coves, per la qual cosa van tornar a
existir els dos tipus d’hàbitat de manera alternativa segons els llocs
geogràfics que s’ocupaven.

 

Un exemple d’hàbitat en cova o abric propi del Neolític Antic, el tenim en
aquesta balma. Es tracta d’un abric de roca calcària, en forma d’arc de cercle
d’uns cent metres de longitud, per quinze metres de profunditat, que es va
utilitzar com a habitatge, durant algunes etapes prehistòriques.

En la visita que fèiem l’any 2008, percebíem el desig dels pobles del
Moianès – dividits aleshores entre les comarques del Bages, l’Osona, i el
Vallès Oriental – de ser coneguts i reconeguts en la seva singularitat.

 

Avui, ben al contrari, tenia la percepció que hi havia un cert rebuig a
tantes i tantes visites, bona part de les quals, es limitaven a deixar aquí les
seves deixalles, quan no a ensulsiar o malmetre el patrimoni històric.

 

Homo homini lupus est, “l'home és un llop per a l'home”; està clar que al
Moianès, la sensació de “ morir d’èxit “ 
comença a arrelar. Les prohibicions substitueixin  els necessaris arranjaments, que de ben segur
no es poden permetre els consistoris moianesos.

 

La ciutadania ha d’entendre que cal incorporar el “pay per view”, pagar per
veure, com a única forma de mantenir el 
Patrimoni històric i artístic de Catalunya.

 

Les necessitats en tots els àmbits, sanitari, d’educació, social,..., ens
aboquen a l’abandó del necessari manteniment del Patrimoni de tots.