Juny

Un relat de: AVERROIS

JUNY

(Una primera mort)


Neixen, moren i reneixen les flors

en un ball d'alegria i tristor.

Colors vius, alegres, encisadors,

es marceixen, esblanqueeixen, desapareixen,

per deixar pas a altres formosos colors

que donen a la vista vida altre cop.

La terra necessita mitigar la set

al cel l'arbre demana per pietat,

que les seves llàgrimes els alleugereixin

d'aquella penosa ansietat.

Els núvols avergonyits ennegreixen el cel

donant amb el seu plor de penediment,

consol a la immensa agonia

que els imposa la intensa calor.

El daurat blat amb la falç es talla,

el sorollós gra omple la bodega,

els pallers s'omplen de palla,

i als camps la verdor se li nega.


Comentaris

  • ahh, m'oblidava[Ofensiu]
    gypsy | 15-05-2007

    m'agrada aquesta fotografia que has posat. Passejar per aquí, sense soroll de ciutat, mmmm.

    mariona

  • gypsy | 15-05-2007 | Valoració: 10

    les estacions, els colors, les sensacions que emeten i nosaltres, amatents, copsem com éssers preparats per observar l'entorn i els seus canvis.
    El poema desprèn molta placidesa, és com un bàlsam suau que ens acarona els sentits.
    Un plaer, com sempre.

    Petonassos!!

    gypsy

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371355 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!