Cercador
JOSA I TUIXÉN , ERMITA DE SANT JAUME, ALT URGELL
Un relat de: Antonio Mora VergésRebia unes magnifiques imatges del Tomàs Irigary Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, acompanyades d’una breu descripció d’aquesta esglesiola dedicada a Sant Jaume, a l’actual municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell), vora la riba dreta del riu de Josa, entre aquest i el camí que duu de Tuixén a Josa de Cadí i a Gósol.
De tradició romànica, consta d'una nau, capçada a llevant per un absis semicircular.
La nau és coberta amb una volta de fusta, mentre que l'arc presbiteral i l'absis són coberts amb arcs carpanell, molt rebaixats.
A la façana de migjorn s'obre una finestra d'una sola esqueixada.
L'any 1983 s'hi feren unes obres de restauració que deixaren les parets a l'alçada d'un banc i retornaren la capella a la seva dimensió inicial, també s'obrí una nova porta al mur de ponent.
Malgrat les modificacions, es pot considerar aquest edifici com una obra rural construïda dins el segle XII, o potser a la fi del segle anterior.
El lloc de Tuixén (Tuxen) és documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, el 839. Coromines inclou el topònim en les llistes de noms d'origen preromà. La vila de Tuixén és mencionada diverses vegades en la documentació del segle X. Borrell II de Barcelona-Urgell la llegà a Santa Maria de la Seu, en el seu testament del 993. El 1007 el comte Ermengol I, pel seu testament, restituí a Santa Maria de la Seu la vila de Tuixén, que li havia lliurat el seu pare i que ell havia retingut injustament. La donació fou confirmada posteriorment per Ermengol II (1028) i Ermengol IV (1092). Fins a la fi de l'Antic Règim fou de la senyoria del capítol de la catedral d'Urgell. L'existència de dues esglésies al terme, a més de la parroquial de Sant Esteve, i les diverses vil•les que li són atribuïdes, revelen una importància i una densitat de població remarcables.
Tuixén havia format municipi propi fins que el 1973 fou annexat al de Josa de Cadí i es constituí el municipi actual.
L'antic terme comprenia la capçalera de la vall de Lavansa, formada per la confluència de la de Josa i la de Mola.
A Tuixén hi ha el Museu de les Trementinaires, dedicat a aquest antic ofici i que forma part de la Ruta dels Oficis d'Ahir de l'Alt Urgell. Al juny se celebra la festa de les Trementinaires.
http://www.trementinaires.org/index.php?cont_id=3
De tradició romànica, consta d'una nau, capçada a llevant per un absis semicircular.
La nau és coberta amb una volta de fusta, mentre que l'arc presbiteral i l'absis són coberts amb arcs carpanell, molt rebaixats.
A la façana de migjorn s'obre una finestra d'una sola esqueixada.
L'any 1983 s'hi feren unes obres de restauració que deixaren les parets a l'alçada d'un banc i retornaren la capella a la seva dimensió inicial, també s'obrí una nova porta al mur de ponent.
Malgrat les modificacions, es pot considerar aquest edifici com una obra rural construïda dins el segle XII, o potser a la fi del segle anterior.
El lloc de Tuixén (Tuxen) és documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, el 839. Coromines inclou el topònim en les llistes de noms d'origen preromà. La vila de Tuixén és mencionada diverses vegades en la documentació del segle X. Borrell II de Barcelona-Urgell la llegà a Santa Maria de la Seu, en el seu testament del 993. El 1007 el comte Ermengol I, pel seu testament, restituí a Santa Maria de la Seu la vila de Tuixén, que li havia lliurat el seu pare i que ell havia retingut injustament. La donació fou confirmada posteriorment per Ermengol II (1028) i Ermengol IV (1092). Fins a la fi de l'Antic Règim fou de la senyoria del capítol de la catedral d'Urgell. L'existència de dues esglésies al terme, a més de la parroquial de Sant Esteve, i les diverses vil•les que li són atribuïdes, revelen una importància i una densitat de població remarcables.
Tuixén havia format municipi propi fins que el 1973 fou annexat al de Josa de Cadí i es constituí el municipi actual.
L'antic terme comprenia la capçalera de la vall de Lavansa, formada per la confluència de la de Josa i la de Mola.
A Tuixén hi ha el Museu de les Trementinaires, dedicat a aquest antic ofici i que forma part de la Ruta dels Oficis d'Ahir de l'Alt Urgell. Al juny se celebra la festa de les Trementinaires.
http://www.trementinaires.org/index.php?cont_id=3
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5443505 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ