Jo sóc

interpretació del teu poema discrepa de la que fa ROSASP, encara que potser la seva és la correcta, que jo al seu costat sóc només un petit aprenent de poeta. (Penso que aquesta participació activa del lector és una de les grans virtuts de la bona poesia).

Jo entenc que ets tu, el poeta, qui pretén personalitzar-se en aquest Cosmos que tan magníficament ens vas servint al llarg del teu poema.

Evidentment, no em cal cap aclariment. Ja m'està bé la interiorització que he fet dels teus bellísims versos.

Una abraçada

Aquest poema , que per cert m´ha agradat bastant és molt semblant a dos de meus un que es diu "Sóc" i un que es diu "Si ja no hi sóc".
Amb això no vull dir que hagis copiat l´idea, si no que en el cor som Un, tal i com diu el titol del comentari. No t´el valoro perquè seria com valorar-me a mi mateix.
PS: - El teu és més bo que els meus em semb la.

Jo l'entenc com una personificació del planeta Terra, que amb trista i melangiosa veu, ens parla del que és, tot i cadascún dels elements que l'habiten i en el que té por de convertir-se.
No encerta a comprendre com el maltracten cada dia més i dins la seva impotència, només pot deixar anar llargs sospirs, somnis i dubtes, mentre intenta pensar que encara no és massa tard...
Vol intentar creure en el seny de l'home, cercant la coherència, l'equilibri i el sentit comú per tots els racons...
Un poema molt profund, expressat amb força i al mateix temps amb dolçor.
M'agrada el ritme que té i el preciós missatge que transmet.

Una abraçada!

"Jo sóc el foc que envolta les mirades
i els dóna a totes el mateix color."

Només per aquest vers ja et mereixes un 10!