Cercador
Jo peco, tu peques
Un relat de: Guspira- Compartir:
Caigué la poma del pomer,
comença a resar,
el pecat esdevindrà...
que és allò que et fa humà!
I mentre dius les oracions,
jo correré, i l'agafaré,
jo no hi veig pecat,
veig la poma, veig natura,
i l'engoliré i m'atiparé.
I quan acabis els teus salms,
disposat a pecar, però ja perdonat,
el pinyol et trobaràs i,
a mi, ben atipat i amb gran pecat,
i la cara... de felicitat.
Comentaris
-
Sí, la vida és ben bé així Guspira[Ofensiu]estrangera | 04-09-2005 | Valoració: 9
Ens debatem entre el bé i el mal, però tal com dius molt bé, l'home és fang, aigua, argila. Té un peu a l'infinit i un ben enterrrar a terra, sota, ben sota d'ell mateix.
L'home és: una contradicció! Quina raó que tens, Guspira. (Gràcies pel teu comentari tan afectuós i amable quan al meu relat ).
M'ha agradat llegir-te i així poder conèixer-te un poc. Una abraçada!!
l´Autor
143 Relats
311 Comentaris
161611 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74