Jo, la fera

Un relat de: -

Doncs sí, sóc jo, la seva fera. Tinc llicència per caçar, o això diu. Però el cert és que no em deixa fer-ho. És terriblement poruga. I indecisa. No us ho podeu imaginar. Jo prou que l'esperono sovint, i de vegades sembla que reacciona i tot, però res. Em sap greu complicar-li la vida d'aquesta manera. A voltes l'esgarrapo una mica, o l'espanto amb els meus udols, no per fer-li cap mal, no, quin acudit!, només per recordar-li que encara sóc aquí. No fos cas que es pensés que finalment he desaparegut. Això li faltaria, a la pobra! Sort en té, de mi. Perquè en el fons, està sola, i no té més força que la meva. Si tan sols s'atrevís.... Llàstima que no em deixi fer res! Perquè és clar, jo no puc fer absolutament res per mi mateix, com ja sabeu. Perquè jo sóc ella. I ella és jo. I ella mana, quin remei. Però us dic del cert, que aconseguiré dur-la cap al meu terreny, cap al món dels instints. No puc suportar veure-la tan dòcil. Sé que no serà fàcil, té aquest caràcter, què hi farem! I no li agrada fer-se notar, per exemple. Ha de canviar. Per mi, està claríssim que no pot seguir així. No es pot viure eternament reprimit. Sé cóm se sent. S'ofega, i pateix. La novetat és que ara se n'adona. Perquè últimament m'he mostrat més agressiu i provocador. S'ha vist obligada a reconèixer la meva presència, tot i que no em pugui veure. Li he deixat ben clar que hi sóc, i que ha de comptar amb mi, perquè sofreixo amb la seva angoixa. Massa temps m'ha tingut engabiat. I no li retrec, al contrari, l'entenc i la planyo; és dèbil. Però em consta que li dol. És evident, a ningú li agrada fer-se mal. Així que per fi, m'ha parlat. Crec que hem arribat a un acord. Només espero que tingui prou valor per mantenir-lo. M'alliberarà, doncs sap que si es deixa guiar per mi, descobrirà un món nou. Serem un tot molt més ben fusionat. Potser l'hauré d'empènyer a arriscar-se... però finalment m'ho agrairà. Ara és la meva! Amb aquesta simbiosi ens confondrem definitivament. Coneixerà la meva personalitat, i vull que arribi a identificar-s'hi. Vull que se senti felina. Ara la faré rugir. Li ensenyaré a ser... Depredadora.


Comentaris

  • Feliç 5è Aniversari de RC.[Ofensiu]
    onatge | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Salut.
    onatge

  • I ara és l'altre "jo" el qui parla, oi?[Ofensiu]
    Grocdefoc | 09-11-2008

    ... És la teva fera (l'altra tu mateixa) la qui ha sortit i ens ha parlat. La fera desfermada, la que t'ensenyarà a ser depredadora... (si més no, a manifestar-te d'una altra manera)
    Em fas pensar que per tornar als orígens, ens hem de desfer de tot el que hem après i tornar a aprendre a partir de nosaltres mateixos. Sembla ser, doncs, que la fera , en el fons, és el veritable "jo", i la identitat que fins avui l'ha suplantat ja viu el final dels seus dies...
    Quan som allò que realment som, és quan comencem a viure de veres, de debò... i de mica en mica, ja no se sent tan forta aquesta dualitat, sinó que les dues parts d'un mateix, viuen en equilibri, en perfecta harmonia (m'agradaria, però, que aprofundissin en el concepte de "depredadora"...)

    Pel que fa al tros del meu escrit al que feies referència ("Només cal desabrigar-nos...") , penso que, immersa en el teu propi tema de la dualitat, hi vas voler veure una concordança pel que fa a la dualitat. No ho nego del tot, i bé que podria passar per ser-ho, tal com tu apuntes. Però jo, sincerament, no anava per aquesta via en aquest escrit de l'ull dibuixat. Aquell paràgraf començava dient: "A mi em consta, cadascú de nosaltres som literatura." Volia anar més aviat pel tema de la literatura en si, i dir que de vegades, si no ens despullem de tantes i tantes capes (del que sigui)..., només escrivim superficialment... Cal, doncs, treure'ns totes les disfresses que ens amaguen per extraure el nostre veritable pensament. Crec que volia anar més aviat per aquí.

    Aquests comentaris m'agraden perquè ens fan adonar de la multiplicitat de significats que pot tenir un mateix escrit...
    Gràcies, Rosella

l´Autor

Foto de perfil de -

-

73 Relats

288 Comentaris

72386 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
No hi ha volta enrere.
No puc deixar de sentir ara.
No sóc la mateixa,
estic creixent de nou...

(Vaig haver de fantasiejar
només per sobreviure).


Si algú vol contactar amb mi, pot fer-ho al e-mail:

derosella@gmail.com