JE SUIS CHARLIE

Un relat de: Yol Llubes
Vaig llegint per diferents murs, opinions diverses, sobre la matança feta a Charlie Hebdo.
Només els Francesos han sabut lluitar per les seves creences i les seves llibertats com cap altre poble del mon ho ha fet i ho están tornant a fer.

He trobat aquest frase que he guardat dins del seu context per apuntar la meva sopresa devant tal afirmació:

"Con todos los matices que puedan hacérsele al axioma y anticipando mi más enérgica repulsa hacia el atentado del semanario francés, hacia cualquier tipo de atentado, he de reconocer que me escama tanta unanimidad en relación a su autoría"

Desconcerta tanta unanimitat front a un atemptat ???
Jo crec que hauriem de tancar files amb França, exemple de llibertat, igualitat, fraternitat...

A mi personalment el que em desconcerta és que els Catalans volguin buscar-li tres peus al gat. Immediatament han surgit dos corrents:
- els que diuen que és culpa del fracas de la política d'integració social a França
- els que creuen que ja n'hi ha prou,
I jo pregunto: la matança dels trens de Madrid és també deguda a una manca per part del govern central de la seva politica d'integració ?

Senyors i senyores, parlem clar, si us plau, Perquè no li diem al pa pa i al vi vi?
Jo mateixa soc un exemple de la política d'integració francesa dels anys seixanta.
Jo també era filla d'immigrants.
Jo també vaig viure en un barri periferic d'una gran capital
Jo també va tenir la possibilitat de triar entre seguir endavant estudiant o bé agafar el cami fácil, el de queixar-se de la incomprensió.
Jo també veig sentir el racisme en la meva pell i com deien als meus pares "Sales Espagnols, vous venez bouffer le pain des français" [Espanyols de merda venieu a mengar el pa dels francesos] i d'altres que passaré.

Pero vaig obtar per la via difícil, ESTUDIAR ...

Ahir mateix en el mur d'una amiga, per expressar liurement la meva opinió al respecte, van qualificar la meva persona de la següent manera, faig un copiat i pegat:

"Vull respondre a la Yolanda perquè no em puc creure el que he llegit i vull creure que deu ser fruit del desconeixement.
- Les dades no me les invento, estan a la xarxa, només cal consultar abans de parlar. Et passo el link... http://www.caf.fr/.../pet.../les-allocations-familiales-af-0.
- En canvi, certes actituds i comentaris absolutament racistes i incerts sí que creen fanàtics. I els fanàtics (siguin magribins, cristians o de la secta de la carxofa) són els que fan que mori gent.
- Per cert, em fa l'efecte que vols dir "moro" i no "morro""

Aquestes afirmacions em van ofendre, les vaig trobat desafortunades i el retintín final de "Per cert, em fa l'efecte que vols dir "moro" i no "morro" ho vaig trobar de lo més pedagogic que he vist mai.

Vaig ser educada a França, el Catala no l'he apprès mai, soc autodidacta i si en el fragor de la conversa vaig fer una falta d'ortografia, no calia la mofa que em va fer aquesta persona.

Anem bé, l'unió fa la força i si no som capaços de permetre que els altres tinguin opinions propies sense burlar-se d'una persona que les té diferentes, doncs ens ho hem de fer mirar.

Bravo a l'unitat que demostra el poble francés.

Comentaris

  • Aleshores[Ofensiu]
    Yol Llubes | 22-01-2015

    Perdo per totes les faltes aquest corrector encara no el domino, escriu com li sembla... ho he d'arreglar.

  • Resposta a Aleshores[Ofensiu]
    Yol Llubes | 22-01-2015

    Si, tens raò, hi ha moltissima hipocresía i manipulacio darrera aquest trist episodi on sempre, sempre paguen justos per pecadors.
    Que estem manipulats no en tinc cap dubte, i em provoca esgarrifances.
    Som un grapat de "peons" sobre una tabla d'escacs. Ens movem en petits moviments ilusoris i aixi anem alimentant aquestes limanyes que ens governen.
    Una abraçada
    Yol

  • Resposta al Regi[Ofensiu]
    Yol Llubes | 22-01-2015

    Hola bon dia Regi,
    Estem d'acord pel que fa la nostra experiencia com a immigrants.
    Jo crec que les Religions, al igual que els partits de futbol, son dos mascares que enlluernen i fan moure el mon...
    Que tinguis une bonne journée.
    Yol

  • La meva opinió[Ofensiu]
    aleshores | 22-01-2015

    És la següent, es tracta d'un episodi en el qual la part atacant, ho fa sobre un objectiu innocent i que representa molt per a la. Nostra cultura.
    La part atacant és conscient de les actituds de les oligarquies "occidentals" a la zona on viuen molts musulmans: destrucció generalitzada, amb episodis denuciats pel senyor que actualment està amagat a una embaixada a Londres.
    Per tant hi ha molta hipocresia i un perill pels que vivm aquí: l'excusa per a que les oligarquies europees puguin controlar cada pas que fem i suprimir de facto qualsevol reaccioó popular.
    Quan dic olgarquies, vull dir aquest 1% o 0,1% que ens mana i que diu què hem de pensar.
    O sigui, fanatisme, religió, etc, etc,...juga un paper secundari en les explicacions,...

  • Resposta al Regi[Ofensiu]
    Yol Llubes | 18-01-2015

    Bon vespre Regi,
    Gràcies pels teus comentaris, que trobo molt interessant. Intercanviar punts de vista i opinions és molt enriquidor al meu parer.
    Com a filla d'immigrants dels anys seixanta a Strasbourg, he volgut aportar el meu punt de vista per il·lustrar una mica que TOT això no és culpa del fracas de la política d'integració francesa. Estem front a una lacra que jo definiría gairebé de guerra santa... com en el temps de les creuades.
    La llibertat que tot individu té de per naixament és intocable. Llibertat i respecte.
    Com a filla d'immigrants catalans he sentit en pell propia la maldat del racisme i el menyspreu dels mots, fan més mal qu'una bofetada en plena cara, et fan donar-te vergonya dels teus origens, et fan voler ser del país "acollidor"... És molt trist.
    Pero malgrat tot, és a França on he trobat realment el significat de liberté, égalité, fraternité... Saben el que és ser democratics i lluiten per conservar-ho.
    Poble que jo admiro des de aquest punt de vista. Quan s'ha de fer pinya saben fer pinya.
    Una abraçada
    Yol

l´Autor

Foto de perfil de Yol  Llubes

Yol Llubes

46 Relats

101 Comentaris

32277 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Alcoletge, província de Lleida, als anys seixanta.
Soc filla d'immigrants catalans i vaig ser educada a França (Strasbourg).
Escriure és per mi vital, ho necesito com necesito l'aire per respirar. Preciso de l'escriptura per despullar-me i retrobar-me



Llibres publicats:

*Primera traducció al català com a co-traductora amb la Mònica Miro Vinaixa del assaig
"DE LA INFLUENCIA DE LES PASSIONS SOBRE LA FELICITAT DELS INDIVIDUS I DE LES NACIONS" de la Germaine de Staël,
Art de la Memoria

*Finalista II Certamen EPISTOLAE 2015

* Grup Scriptura
* Scriptors d'arrels (grup que trobareu a Facebook)

LLIBRE PREFERIT: ANIMA de Wajdi Mouawad - Edicions del Periscopi

Gràcies per seguir-me i gràcies pels vostres comentaris