Cercador
ISONA. LES PRIMERES RECERQUES...
Un relat de: Antonio Mora VergésRebia un encàrrec un xic sorprenent, investigar sobre el significat del mot ISONA, que fa referència a la ciutat d’aquest nom que pertany a la comarca del Pallars Jussà.
Tinc pendent recórrer aquesta comarca plena d’història, que es troba un xic allunyada del meu lloc de residència al Vallès Occidental. Malgrat la pèssima situació econòmica del país, faré allò que em sigui possible per conèixer i explicar les meravelles que s’hi poden veure.
El relació a la tasca que m’han encomanat, com a primera consulta m’adreço al gran mestre Joan Coromines i Vigneaux, que en relació a Isona explica que el prefix IS fa referència a un lloc aigualós, humit, ....
A l’enciclopèdia de ‘ Barcelona’, ens diuen :
El principal curs d'aigua que travessa el terme, en direcció S-NW, és el riu de Conques, el qual, en bona part del seu recorregut, forma el límit natural del municipi amb el de Gavet de la Conca. Aquest curs té tota la vall alta i mitjana dins les terres d'Isona, i hi desguassen la major part de barrancs que neixen als contraforts del terme.
Us deixo un enllaç amb el google per a veure.ho :
http://maps.google.es/maps?hl=ca&safe=off&biw=999&bih=591&q=isona&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=wl
Quan al sufix ONA, al que dedicava un llarg article :
http://relatsencatala.cat/relat/retorn-a-la-innocencia/124677
hi ha com allà és conclou més d’una explicació :
Ens parla d’una qualitat del lloc - en aquest cas d’aigua -
Significa el lloc en relació a d’altres - Ciutat, vers els pobles veïns -
.......
La distinció aldea, poblet, poble, vila, ciutat és molt posterior als ibers, i fins i tot als romans.
La meva tesis personal, insisteixo en PERSONAL, per ISONA, és ‘LA CIUTAT DE L’AIGUA’, atenen bàsicament al fet que va ser la capital del Nord en el mon iber, això amb totes les reserves pel que fa a la denominació CIUTAT .
Tractant-se d’un nom de lloc, malgrat no existir una advocació pròpia de la Mare de Déu, també a títol PERSONAL , m’afegeixo a celebrar-ho el dia 8 de setembre.
Tinc pendent recórrer aquesta comarca plena d’història, que es troba un xic allunyada del meu lloc de residència al Vallès Occidental. Malgrat la pèssima situació econòmica del país, faré allò que em sigui possible per conèixer i explicar les meravelles que s’hi poden veure.
El relació a la tasca que m’han encomanat, com a primera consulta m’adreço al gran mestre Joan Coromines i Vigneaux, que en relació a Isona explica que el prefix IS fa referència a un lloc aigualós, humit, ....
A l’enciclopèdia de ‘ Barcelona’, ens diuen :
El principal curs d'aigua que travessa el terme, en direcció S-NW, és el riu de Conques, el qual, en bona part del seu recorregut, forma el límit natural del municipi amb el de Gavet de la Conca. Aquest curs té tota la vall alta i mitjana dins les terres d'Isona, i hi desguassen la major part de barrancs que neixen als contraforts del terme.
Us deixo un enllaç amb el google per a veure.ho :
http://maps.google.es/maps?hl=ca&safe=off&biw=999&bih=591&q=isona&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=wl
Quan al sufix ONA, al que dedicava un llarg article :
http://relatsencatala.cat/relat/retorn-a-la-innocencia/124677
hi ha com allà és conclou més d’una explicació :
Ens parla d’una qualitat del lloc - en aquest cas d’aigua -
Significa el lloc en relació a d’altres - Ciutat, vers els pobles veïns -
.......
La distinció aldea, poblet, poble, vila, ciutat és molt posterior als ibers, i fins i tot als romans.
La meva tesis personal, insisteixo en PERSONAL, per ISONA, és ‘LA CIUTAT DE L’AIGUA’, atenen bàsicament al fet que va ser la capital del Nord en el mon iber, això amb totes les reserves pel que fa a la denominació CIUTAT .
Tractant-se d’un nom de lloc, malgrat no existir una advocació pròpia de la Mare de Déu, també a títol PERSONAL , m’afegeixo a celebrar-ho el dia 8 de setembre.
l´Autor

6954 Relats
1225 Comentaris
5730592 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- “haberlas hailas”
- DONAL JOHN TRUMP, EL REI DEL FENTANILO
- EL CRIM COM A MÈRIT. CONTE O MALSON?
- TROBAR-SE AMB L'AIGUA AL COLL
- QUAN LA BARBA DEL TEU VEÍ VEGES AFAITAR, POSA ...
- CONSPIRANOIA
- IN MEMORIAM. CAPELLA DE CAL PERET, ADVOCADA A SANT PERE MÀRTIR. ALGERRI. LA NOGUERA.
- REFLEXIÓ PELS “ CAÏNITES” EN L’AFER DEL ÍNIGO ERREJÓN GALVÁN.
- EPIPHYLLUM ANGULIGER. FLORIR A LA TARDOR
- HISTÒRIES DE BENJAMIN MILEIKOWSKY, ARA NETANYAHU. TERROR JUEU
- CAPELLA DE VILADELLEVA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. CALLÚS. EL BAGES
- ESGLÉSIA DE LA VANSA, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. LA VANSA I FÓRNOLS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS
- CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL PORTAL. OLOT. LA GARROTXA
- CONFIRMADA L’ADVOCAVIÓ DE LA CAPELLA DEL MOLÍ DE PALS, SANT ANTONI ABAT . L’EMPORDÀ JUSSÀ.
- TENIU DADES DE L’AUTOR DEL FOSSAR MUNICIPAL DE COLOMERS?. L’EMPORDÀ JUSSÀ