Irgalundra VIII i ?

VIII i ?
9
Aquell mateix dia, l'Us va donar un ble dels seus cabells a Irgalundra, i el mateix va fer ella, llavors se'l van guardar en una bosseta lligada al coll. L'Us es va endinsar dins el llac i s'enfonsà per morir envoltat del seu Verd, i la noia, després de molt plorar, va sortir de la muntanya. Amb una caputxa cobrint-li el cabell, es dirigí a Grimnitx, i allà va començar a buscar el laboratori d'Us, però només en quedaven ruïnes. Llavors va recòrrer totes les botiguetes i racons de la ciutat, buscant una petita mostra de bacteries estafilococus, perquè creia que elles tenien el color que buscava, però no les va saber trobar.
Un dia però, va entrar en una botiga més petita que les altres, amb una dona grossa que se la mirava de reüll, i mentre Irgalundra ajupia el cap per mirar què tenia al taulell, un cabell va relliscar fora de la caputxa i la dona, ràpida, va agafar-lo i se'l va mirar amb sorpresa als ulls. Llavors va anar a la porta i la va tancar. La noia no sabia què volia d'ella, i no trobava mots per excusar-se d'aquell cabell tan estrany. La venedora se li acostà de nou i li agafà una mà:
- Busca'ls - digué. I de la butxaca, en va treure una foto ja molt vella amb un home que aguantava, entre els seus braços, un petit arbre. Irgalundra, és clar, no sabia que allò era un arbre, però en va reconèixer el color.
- Però... qui és?
- És Jamra, el meu besavi. Quan el clan d'Ukit va dominar la regió de les muntanyes d'Etkes, va haver de fugir, i amb ell es va endur una cosa que en deia llavors. Van marxar ell i Arhy, una dona de la tribu dels Ukit que no li agradava el comportament destructor d'aquests, i l'únic que va conservar d'ell la meva besàvia, que es va negar a seguir-lo, va ser aquesta fotografia, i una carta, que li va enviar anys més tard. A la carta diu que quan el color del seu arbre aparegui de nou a la Terra, tornem a buscar-los, sinó a ell, a la seva descendència. Per facilitar-nos el camí, prometia posar Jamra i Arhy als seus fills, i als fills dels seus fills. Ara que ja ho saps tot, busca'ls, busca'ls!



no és cap capítol, és un comentari que faig
Ara representa que Irgalundra viatja per molts de móns diferents buscant les llavors; en un principi volia fer que viatgés pels diferents móns inventats que hi ha en aquesta web, però encara haig de trobar quins vull fer servir, demanar als propietaris si me'ls deixen utilitzar, etc.
De totes maneres, tampoc tinc gaires ganes d'allargar més aquest relat, o sigui que no sé segur si ho faré. El cas és que el final ja està escrit, i no influencien gaire en ell els viatges d'entremig. Potser nous personatges, més personalitat a la protagonista, no ho sé, però el final continuaria sent el mateix. Així doncs, em salto tots els viatges i passo directament al final. I si un dia en tinc ganes, escriuré la part del mig.
Representa que el vostre estat anímic en aquest moment, és d'extrema curiositat, ja que l'Irgalundra porta molts de capítols visitant móns estranys i en cap hi troba les llavors, però sí que troba els parents de la dona de la botiga.


??
I Arhy li va dir:
- Irgalundra, arrenca't un cabell.
Ella, estranyada, li va fer cas. Va haver d'estirar molt fort, però al final el va arrencar. A la punta del cabell, la que era dins el seu cap, hi hava una petita boleta marró. Va mirar a Arhy encuriosida:
- Què és això?
- Això, Irgalundra, són les llavors que has estat buscant. Tu ets la Xegsia, recordes? On podien ser, doncs, sinó? Ara corre, torna al teu món, planta les llavors, i que d'aquesta manera, a la Terra hi torni la bellesa del verd.
- Però..., - va replicar la noia - això vol dir despendre'm dels meus cabells, tornar a ser la noia calva del principi...
- Sí, però és la única solució.
- Potser tens raó...
Llavors Irgalundra marxà del món d'Arhy, i va tornar al seu. Allà el va recòrrer de dalt a baix, i a cada plana rocosa hi plantà un cabell, i al mig de cada ciutat, n'hi plantà dos. Quan només li'n quedava un, va dirigir-se de nou a les muntanyes d'Etkes, al sud del món, i s'aturà quan arribà a la plaça del poble del clan d'Ukit. Va cridar i tothom es va adonar que era allà i es reuní al voltant d'ella, com feren ja fa molts anys, quan ella els hi ensenyà la seva nova cabellera. El seu pare i la seva mare també eren allà. Llavors Irgalundra va arrencar-se l'últim cabell, i el va plantar. Els seus pares la van abraçar, creien que Irgalundra ho feia sols perquè, finalment, havia decidit que tot fos com abans. Però ella se'n va apartar, no volia que res fos com abans, i va dir-los que tinguéssin cura d'aquell últim cabell que ella es va arrencar, no per ells, sinó pel món. Després es va ficar de nou dins la muntanya i va caminar fins arribar a la cova i al llac, i allà va estar plorant, ningú sap si d'alegria o de tristesa, fins que va morir, molts anys més tard.
I mentrestant, sense que ella ho arribés a veure mai, les llavors del seu cabell van créixer arreu del món, i tothom quedava embadalit quan veia créixer aquells arbres i aquelles plantes, i es van recordar dels Ents Sense Nom, i en aquell món de roca i d'acer, van renéixer, tornant d'aquesta manera la música i la llum i el Verd.