INVOCACIÓ

No crec pas que t'hagi molestat això del gos. Jo he cercat el teu nom a Google, perquè com no havia sentit aquest nom mai en ma vida, Ni sé si és d'home o de dona o foraster, he volgut saber el significat . I m'ha sortit això del gos robot.... Conec la paraula Tasca, això si. Però "Teska". El meu, Castell Ruf fa referència a un Castell que havia pertanyut durant segles, ja en ruïnes i ubicat en un turó del terme de Santa Maria de Martorelles, a la meva família i com m'atreu això del món trobadoresc vaig pensar que Nil de Castell Ruf quedava perfecte per signar els meus poemes. He comentat dos dels teus poemes. Els he hagut de llegir molts cops per a entendrel's.... Perquè tot i que estan molts ben escrits. A vegades passa, que quan un escriu ho té tan clar que pensa que els altres també ho tindran igual... El que m'agrada dels teus poemes és els girs de les paraules, doncs es nota que no estan escrites així a la baliga-balaga sinó amb coneixement de causa. Bé ja em diràs el significat de Teska, tinc curiositat. Fins ara, Nil.

Qui ets? He cerca Tesca al google i em surt: Figura perro robotic, de plástico, color blanco y azul. I llavors he copsat que no t'havia de cercar en la mediocritat de la materialitat humana, sinó en la profunditat dels teus poemes que és on rau el teu talent. Perquè he de confessar-te, i només em passa quan llegeixo alguns dels meus, que m'he he emocionat i he notat també en recitar-los, com em passa també, ho torno a dir, amb alguns dels meus, un calfred o corrent elèctrica per tot el cos. En aquest bloc hi ha molts bons relataires, i també bons poetes, dels quals alguns, tinc com a referents i preferits. Poetes que m'agraden perquè tenen diferent forma de poetitzar a la meva i això m'enriqueix força. Però amb els teus he tingut el sentiment de com si haguéssim estat escrits per jo o millor dit com si jo els hagués escrit, ja en una fase més avançada de la meva pràctica poètica. És un plaer tenir-te entre nosaltres com a nou company de viatge. Ara mateix, no et puc comentar els poema, perquè són passades les tres de la matinada, i tot just acabo de llimar un de meu, PLENILUNI, que sortirà d'aquí res, el qual m'ha dut moltes hores de feina, vora 4oo!.. i estic amb un pensament detractor. Quan finalitzo un, no em puc treure del cap la idea de que potser estic perdent el temps i la salut en una cosa que no em durà enlloc... Perquè em pot semblar a mi que és el millor poema del món, però i vist pels altres ? Et prometo que els comentaré, un per un, els teus poemes, demà començaré. Pensa una cosa, quan s'escriu mitjanament bé o bé, posar-ne molts de cop no hi fa res. Perquè tries el que més t'agrada. Però quan s'escriu com ho fas tu i tots ells són brillants, segons el meu criteri, és millor publicar-los de forma espaiosa. Perquè d'aquesta manera hom té temps d'assaborir-los i comentar-los amb la dedicació que demanen i també és fa, de retruc, un exercici de solidaritat i humilitat amb la resta de companys que també estant ansiosos, com tu i com jo, de publicar . Ja ho aniràs veient i aprenent, jo al començament també pitjava fort l'accelerador. Fins d'ací unes hores, Nil.

Si no vols que quedin registrats, el que pots fer, o bé adreçar-te al correu electrònic personal del qui el tingui posat al servei dels llegidors i relataires o també, dona les gràciés bo aprofitant comentar un relat o poema que t'agradi de la persona que vols remerciar. D'aquesta manera surts satisfet tu i a la vegada fas content a l'altre relataire.

Algú em pot dir com puc agrair els comentaris que rebo sense que quedin registrats com a comentaris rebuts pels meus textos? Gràcies,
Teska

Algú em pot dir com puc agrair els comentaris que rebo sense que quedin registrats com a comentaris rebuts pels meus textos? Gràcies,
Teska

Algú em pot dir com puc agrair els comentaris que rebo sense que quedin registrats com a comentaris rebuts pels meus textos? Gràcies,
Teska

Gràcies, Aleix, pel teu comentari, i molt especialment per aquest 'magnífic', que em sembla tan rotund, que tant m'estimula.
Una abraçada gran,
Teska

Gràcies, Nil, per la immensa calidesa del teu comentari, per aquestes paraules tan sòlides, de tan mesurades com les percebo. Teu és ja per sempre el títol honorari d'amfitrió meu en aquest espai comú de tants per la generositat de la teva benvinguda.
Una forta abraçada,
Teska

Un poema magnífic, amb un ritme constant, melodiós i romàntic. Amor i fe en un desig, en una invocació tan poética com real. Una forta abraçada!

Aleix

M'ha costat una xic copsar el seu significat per l'hermetisme que guarda. Però, tant fa!, El poema és del meu gust. M'agrada el seu concisament, la seva elegància i sobretot el seu to solemne. Ah! i per ésser el primer que publiques en aquest bloc... hi entres, no ho dubtis pas, al meu entendre, per la porta grossa. Enhorabona, Nil.