Cercador
BASTARD(S)URGENT[S]
Un relat de: Teska- Compartir:
Es teva la mà que vol tapar-te la boca.
Teu el silenci que se t’imposa, mur de pedra, teló d’acer, filat espinós.
La màscara de rictus totalitari, terrífics els seus ulls buits.
Volent apartar de tu els teus bastards, te’ls llences al damunt.
Potser ja n’hi ha prou, de mans enlaire i declaracions solemnes d’innocència.
Potser és ja urgent que et busquis al dedins el dit que t’amenaça.
La teva por, companya fidel per on començar l’escorcoll de dintres.
Teu el silenci que se t’imposa, mur de pedra, teló d’acer, filat espinós.
La màscara de rictus totalitari, terrífics els seus ulls buits.
Volent apartar de tu els teus bastards, te’ls llences al damunt.
Potser ja n’hi ha prou, de mans enlaire i declaracions solemnes d’innocència.
Potser és ja urgent que et busquis al dedins el dit que t’amenaça.
La teva por, companya fidel per on començar l’escorcoll de dintres.
Comentaris
-
La por.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 30-03-2018 | Valoració: 10
Hi ha una passivitat encoberta dins de nostre que és còmplice de tots els nostre pertorbadors fantasmes. La por l’acomboiem per tal de defugir-ne, d’ella. Però, és aquí, anant de bracet de nosaltres. Fins el punt que tota la nostra existència és sustenta damunt d’ella.