Cercador
intercanvi
Un relat de: j.sic- Compartir:
- M'agradaria molt.
- D'acord. Quan entris al bar, demana un tallat, deixa l'abric sobre la cadira, estén el diari damunt la taula i ves al lavabo. És al fons, la porta de la dreta. Jo seré a la barra, amb una bossa de El Corte Inglés, prenent una aigua mineral. Quan vegi que hi entres, comptaré fins a vint i vindré a trobar-t'hi. Recorda: no ens podem ni sentir la veu, silenci. Et descalçaré, després et descordaré el botó, t'abaixaré la cremallera, i t'ajudaré a desfer-te dels pantalons. M'aixecaré de nou i amb dos dits et separaré els calcetes de la cintura i les faré lliscar lentament fins als peus. També faré que em desvesteixis. Deixaré que em miris i, si vols, podries tocar-me un moment. Després agafaré les calcetes que m'hauràs tret (les meves són blanques, de cotó, sense ribets ni puntes, de tall baix, molt fines) n'eixamplaré el camal perquè hi enfilis un dels teus peus, també l'altre, i te les pujaré fins a la cintura, te n'arranjaré la caiguda sobre les natges i et posaré els pantalons, te'ls botonaré i t'enllestiré servint-te les sabates. Tu m'oferiràs les teves i marxarem, tu amb les meves calcetes i jo amb les que havies dut tu. Et donaré un euro vint-i-cinc pel tallat, comptaré vint i jo també sortiré. No ens hem vist mai abans, tampoc no ens hem de veure després. Sigues puntual, sisplau, he quedat per dinar a dos quarts de tres.
Comentaris
-
molt suggerent..[Ofensiu]Leela | 07-11-2006
fa estona que estic llegint relats (mínims però màxims com diu l'rnbonet) teus. M'agraden, paraules precises i justes .. no cal res més per provocar el què provoques...
Enhorabona,
Leela -
Mínim?[Ofensiu]rnbonet | 23-05-2005 | Valoració: 9
En extensió, potser; en personatges -només dos- també... Però, en qualitat, amic meu, és màxim!
Vaig a llegir els altres i... -
Efectivament[Ofensiu]brideshead | 20-05-2005
una història genial... no en sabem els antecedents, ni qui són els personatges, ni el perquè de l'intercanvi, ni tenim la certesa d'un final. Podria semblar una part extreta a l'atzar de qualsevol llibre. I és curiós que comences llegint i no pots deixar-lo, i arribes al final, se't dibuixa un somriure als llavis i un arqueig a les celles, i dius.... i ara què?
Molt ben trobat, felicitats! -
Molt original i interessant[Ofensiu]marc (joan petit) | 20-05-2005
Molt rebé.
Ja m'havia agradat el primer. Ara, no sé si et superes, però almenys sí que sé una cosa: mantens el nivell d'interès.
Descrius de manera ràpida. Amb els detalls justos que necessites per a seguir el relat. Sense excessos, però de manera que puguis fer-te una idea del que està passant.
I també m'agrada que deixis, sempre, una porta oberta a la imaginació. Així, cadascú, es pot fer més seu el relat.
Només hi trobaria a faltar un relat més llarg, no només anècdotes o instants, sinó alguna cosa amb més argument. Però és una falta molt egoïsta, ja que en el fons m'agradaria llegir-los i prou.
Felicitas, i com diu la Xisca: ens comentem.
Marc Freixa (Joan Petit) -
...[Ofensiu]GariKoitz | 20-05-2005 | Valoració: 10
El teu relat breu m'ha deixat bastant perplex. Però seps què, a mi també m'agrada la idea!