Inpuntual

Havia esperat tota la nit però ell no apareixia per enlloc,ni tan sols una trucada per avisar que no vindria. Es van fer les dotze i vaig marxar cap a casa. De camí em va semblar veure'l de lluny, acompanyat. Sabia que no em podia fer il·lusions però almenys m'hagués pogut avisar. Em vaig sentir humil·liada, destrossada i tot perquè s'havia rigut de mi davant dels meus nassos. Segurament l'endemà apareixeria amb el seu tratge elegant i la seva corbata infantil que sempre duia, remarcant el seu caràcter.
Jo em quedaria asseguda davant el seu despatx esperant algunes de les seves ordres, com un gos pataner que desespera per satisfer el seu amo esperant una carícia o una llaminadura. Però no va ser així, l'endemà es presentà a la feina mal pentinat, sense corbata i amb la camisa descordada ensenyant els quatre pels que tenia al pit. Tothom se'l quedà mirant , ara era ell qui se'n avergonyia de la seva presència.
Què li devia haver passat?