Cercador
Carta a un desconegut
Un relat de: principiant_87Benvolgut desconegut:
No tinc gaire clar perquè t'escric aquesta carta,ha sigut fruit d'un impuls el que m'ha portat a fer-ho.
Sé que no em coneixes de res, al igual que jo a tu, però pot ser que al final ens arribem a conèixer millor que si fòssim íntims amics.
Tinc tantes coses per explicar que no sé per a on començar...
Crec que el més correcte és que em presenti, doncs bé et puc dir que em dic Mariona, tinc 78 anys i resideixo a Vilaseca. Actualment estic juvilada després d'exercir com a mestra des de l'any 47. Soltera de tota la vida.
Una de les coses les quals m'agradaria que poguéssim compartir és aquesta curiositat que sento per tot el que m'envolta, el món, les persones, els animals, la ciència, la filosofia, i podria dir mil coses més i encara no hauria acabat.
A tu et preocupen els problemes del món? Jo no sé que fer, n'hi ha tants, el canvi climàtic, guerres, fam, i fins i tot dins la nostra societat hi ha gent que decideix pendre el camí més fàcil, fruit de la desesperació,en el món de les drogues.
Però per a on puc començar? Jo dono la roba que ja no em va bé o simplement no faig servir al servei de recollida per a que altra gent la pugui utilitzar, per nadal compro joguines i les porto a la creu roja, dono una part dels meus diners a una ONG, però al final jo m'acabo preguntant, realment són diners el que necessita aquesta gent?
Las pareules com riquesa, diners, pobres, m'orroritzen, només espero que en algun moment, quan la societat estigui preparada aquests termes desapareixin, que no hi hagin persones riques i persones pobres, sinó que tots tinguessim les mateixes possibilitats. Per exemple jo et faig un favor dons tu agrait fins a l'ultim dit del peu m'en fas un altre a mi, i així successivament. És igual si el que jo et faig és una cosa més o menys important, el que compta és que te'l faig amb tot l'amor del món, esperant de tu un somrriure, o el simple fet de donar les gràcies.
Però aquesta societat, estimat amic, no funciona així, tots som egoistes, encara que diguem que ens donem als altres, en el fons ens preocupem per a la nostra i única supervivencia,ja no ens en recordem de quan els nostres avanpassats lluitaven units per sobreviure junts.
A més a més s'hi afegeixen els problemes que està sufrint la Terra, per culpa nostra, inventem noves tecnologies, per fer més fàcil la nostra vida, però en el fons ens l'estem complicant, perque no pensem en el què poden fer els efectes d'aquests invents en el nostre Planeta.
Jo, amb aquesta carta benvolgut amic desconegut, voldria que hi penssesis, i que intentessis transmetre el meu missatge, i si em vols respondre jo estarè esperant la teva carta amb impaciència.
Atentament:
La teva amiga desconeguda.

