Indecís

Sobre la taula m'espera tranquil·la i relaxada. Llueix un vestit ple de passió. M'excito i m'hi apropo. Hem mossego els llavis i m'aparto. La miro i em mira. Es comença a descordar els botons del vestit mentre va mostrant la seva infinita bellesa. M'encanta, però no puc... Marxo.
Quan torno ja no hi és. Sobre la taula sols queda el seu vestit, però ja no llueix la passió perquè la seva dolçor a fugit. Quina ràbia!
Mai més podré tornar-li a dir t'estimo, mai més podré tornar a sentir aquell plaer perquè mai més podré tornar a fer un tast d'aquella xocolata suissa.