INCONSCIÈNCIA

Un relat de: puramaria3

Ha sentit més d'una volta que la primera passa era la més difícil. Ara té l'ocasió a comprovar-ho.
Sobre la vorera, ennegrida per la infinita quantitat de petjades amb les què s'ha deixat transitar, únicament es divisen pretensions.
R. percep la forma en que els seus ulls es mouen sense control i guaiten, desplaçant llurs ninetes, amunt i avall. Una llum nocturna li recorre la pell malgrat que el seu cos esquiva qualssevol sensació.
Ella està front a ell, escrutant la nit i els seus esdeveniments, aparentment immòbil, expectant com els punts suspensius amb els què es tanquen els condicionals. La seua figura inexpressiva inicia el caminar amb una passa minúscula però decidida, sens esquivar la mirada desconcertada de R.
En aquest moment, R no és realment ell. Es sent un cos incapaç d'avançar i recórrer aqueix carrer negre de voreres ennegrides i extraviades de la realitat. Cada part del seu cos roman ofuscada en el buit. Les seues cames adquireixen la densitat de la boira quan s'escampa. El pes de les seues mans paralitza sa voluntat i la divideix.
Ella, tanmateix, camina i avança la seua presència pel carrer negre. L'horitzó, també negre, s'engrandeix de tal forma que el final de la voravia sembla inabastable.
R. és conscient de la necessitat a procedir al primer dels seus passos. El temps s'ha detingut, a l'espera, potser de creuar ell també el carrer negre.
Ella s'enfila pel camí amb decisió. Fa unes passes, avança. Recorre la distància fragmentada que composa la drecera negra.
R. intenta fuetejar la seua intenció, forçar els seus peus per a iniciar la caminada.
Després d'uns instants, en que el buit s'atrinxera en l'aire, els seus ulls troben la mirada d'Ella, estreta i negra com el carrer, negra como l'halo de la nit, negra com el negre que voreja R. El seu cos reacciona i s'estremeix, lleument. Els peus traspassen sa pròpia voluntat i percep un moviment tan tebi com estrany.
Ella, desconcertada, deté el seu recorregut i alena amb extrema lentitud.
El carrer negre, sostingut sobre la vorera ennegrida difumina sa foscúria candent, es devaneix.
R. percep llavors la penetració d'una peça metàl·lica en el canell de la mà dreta.
-El pacient pateix diabetis mel·litus. Probablement no se li va administrar la insulina exògena que necessitava.
Les veus transiten l'aire. Són passes sonores, concises i concretes fetes amb paraules. El metge empeny sense temença la via que s'insereix al canell de R.
-Sembla que reacciona al sèrum glucosat. S'està recuperant.
Malgrat que R. no pot obrir-hi els ulls, la visió d'Ella abandonant el carrer negre és tan real com els sons que entapissen l'atmosfera de l'habitació.
-Ha estat a la vora de la mort però eixirà de l'estat de coma…
El cos de R. frega de bell nou els llençols del llit.
Ella, la mort, retrocedeix, s'allunya desapareix pel carrer negre d'ennegrides voreres.


Comentaris

  • el trobo[Ofensiu]
    ANEROL | 07-08-2009

    un relat pausat, amb un ritme que reflecta i explica amb claredat escena per escena i un final conseqüent.

  • Si de debò...[Ofensiu]
    rnbonet | 06-08-2009

    ...t'agraden els reptes, a RC vas ben servida.
    Hi ha de tots els colors, textures i consideracions...

l´Autor

Foto de perfil de puramaria3

puramaria3

56 Relats

87 Comentaris

48751 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
M'agradaria tindre la veu que hi tenen altres, veus de salnitre, color i llum

"A TRAVÉS DEL CAMÍ
-VIATGERS DE LA SAL-
PASSEN ELS TEMPS CONFORMES
AL FUTUR QUE ACOMPANYEN.
EL SECRET DE LES HORES
CREUA EL SOL DE LES DUNES."

TERESA PASCUAL
REBEL·LIÓ DE LA SAL
..........................................................................

"PERÒ HE APRÈS QUE LES COSES NO CREIXEN PARAL·LELES,
I QUE, OCULTS, HI HA SENTIMENTS QUE BROSTEN A LES FOSQUES"

JOSEP LLUÍS ROIG
Peixos d'un mar sec

****************

puramariacreativa@gmail.com

Enllaça'm i visita'm...fes clic en les paraules següents:
SEXE I CIRCUMSTÀNCIES: JO
EROS Y PALABRAS
EVA Y SUS ADANES
FOTOPOEMES EN FLICKR
ELS MEUS E-BOOKS
LA MOSCA ROJA
FOTOPOEMES EN FOTOCOMMUNITY