Incertesa

Un relat de: Vicenç Cusí Cussó

Quina sorpresa vaig tenir
quan vaig anar a obrir la porta
i et vaig veure al meu davant
amb els teus ulls preguntant
“vaig a veure si em recorda?”
L'un per l'altre havíem estat
com dos jous inseparables
fins que et vas enamorar
i l'amor et va portar
cap a llocs inabastables.

Els anys m'han plantat aquí
i tu no t'has parat de moure
però les coses del destí
fan ara el nostre camí
el mateix per una estona
Has trencat els teus lligams
has fugit amb el que portes
i ara em vens a demanar
si creus que m'ha d'importar
poder compartir el meu sostre

No tinguis por en entrar
aquí també és casa teva
asseguts en el sofà
vàrem repartir el sopar
la cervesa ben fresca
tocava anar a dormir
no hi cabia cap aposta
només hi havia un llit
i un desig compartit
que la nit no fos fosca

Quan el sol va tornar
Feia estona que eres fora
molt d'hora et vas llevar
i et vas acomiadar
amb un petó de papallona
Potser tornaré a sentir
els teus artells contra la porta
i et tornaré a trobar al davant
amb els teus ulls preguntant
“vaig a veure si em recorda”?

Quan l'amor se'n va
un tros de vida s'emporta
però la roda del temps
pot fer en qualsevol moment
que torni a trucar a la porta

Vicenç Cusí ( juny 2019)
A partir del conte “Principi d'incertesa” de Carla Pi i Rusiñol publicat a la revista Núvol el 15.08.2016.
Lletra de la cançó del mateix nom del grup Paperdepessic Virtual Club Band
https://www.youtube.com/watch?v=SuJrhC4nXMc

Comentaris

  • No era amor, era desig...[Ofensiu]
    kefas | 24-11-2020

    ..i també estima, potser.
    Ben musicada aquesta història d'un breu encontre sense núvol de culpa