Incert

T'agraeixo el comentari i t'he de dir que el poema m'ha encantat. Són pensaments que sempre havia tingut en ment i mai havia sabut com escriure'ls. Tu els has portat ''al paper'' amb molta fidelitat i bellessa. Felicitats Averrois.

Incerta

és la vida.

Segura, la mort.

El poder no sap de límits.

Però legítimament pertany al poble.

De tant en tant cal posar-se-hi i fer-ho entendre.

Ens va la vida; no hi ha mal que cent anys duri.

Moltíssim menys entre gent eixerida!

Mercès AVERROIS la flama de la teva poesia, encén foc nou!

Hem confiat massa en ells, els hi hem entregat massa, hem perdut l'autoconfiança, però l'estem recuperant a marxes forçades. Hem de creure més en nosaltres, hem de recuperar la imaginació, la creativitat i la raó. Amb claredat no hi ha dubtes. Un gran poema de reflexió. Mira, avui he passejat pels barris del Besòs i el Maresme, on he vist molt d'aquest món afeblit que descrius. Una forta abraçada Josep Maria!

Aleix