IN MEMORIAM. MAREDEDÉU D’ARTIES. SALARDÚ. VAL D’ARAN

 Llegia a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1339501.xml

Procedia de l’església de Santa Maria d’Arties una talla romànica de la
Mare de Déu, la qual desaparegué i actualment es desconeix el lloc on es pot
trobar. Sembla desapareguda, bé que no pas destruïda, tot i que encara n’hem
pogut trobar una fotografia, que publiquem.

Es tractava d’una imatge d’uns 70 cm d’alt, tallada en fusta i policromada,
tot i que de la decoració original no en resta res, almenys en la seva capa
superficial. Presentava Maria asseguda en un setial i amb el Fill a la falda.

 

Maria anava vestida amb una túnica llarga fins als peus, amb el coll rodó,
al centre del qual hi havia un escot en forma de V. La túnica se cenyia
estretament al cos, tant al tronc com al braç visible, bé que a l’indret de les
cames era més airosa, fins al punt que a la part inferior derivava en un
conjunt de plecs que queien verticalment, els quals deixaven veure les puntes
dels peus, calçats.

 

Damunt la túnica, un mantell que recolzava damunt les espatlles baixava per
darrere l’esquena i es replegava, sota els braços, a la falda. D’allí un extrem
davallava vers el peu dret de la Mare, i la vora queia en diagonal. Sobre el
cap Maria duia un vel que li queia pel darrere fins a les espatlles, deixava
veure els cabells, els quals presentaven un perfil acanalat, i cenyia el seu
cap amb una corona.

 

La Mare tenia una cara allargada, amb la barbeta sortint, les galtes
voluminoses, la boca petita, el nas afuat i curt i els ulls oberts i estàtics.
El seu coll tenia una forma troncopiramidal. Amb la mà dreta sostenia la bola
del món, mentre que amb l’esquerra aguantava el Fill, el qual era representat
assegut sobre el genoll esquerre.

 

El Fill, més que com un infant petit, era representat talment com si fos un
adult, bé que tot ell reduït, tenint en compte les mides de la Mare. Així el
seu cap era molt petit en comparació amb la resta del cos. Aquest era llargarut
i prim. La seva figura exhibia una evident asimetria; mentre que l’espatlla
dreta era grossa, l’esquerra era esquifida; igualment, les cames eren ben
diferents l’una de l’altra, amb la dreta petita i l’esquerra grossa. També
portava corona, sota la qual deixava veure uns cabells ben pentinats. Portava
una túnica estirada, la qual, falda avall, queia en uns plecs que baixaven
paral·lels, tot deixant-li vists els peus, descalços. Amb la mà dreta beneïa i
amb l’esquerra aguantava la bola del món.

 

Aquesta imatge, tot i que seguia bàsicament l’esquema dels exemplars
romànics, presentava un conjunt de variants que la feien força diferent. La
manca de frontalitat, la manera com tant la Mare com el Fill aguantaven la bola
del món, el fet en si que tots dos, i no pas un de sol, aguantessin la bola, la
manera com el Fill seia damunt la falda de la Mare, el desplaçament d’aquest
del centre de la falda, tot deixant un xic marginada la idea d’esdevenir la
cadira del Fill (Sedes Sapientiae), el disseny general, tant de la cara com,
sobretot, dels cabells, etc. Tot plegat constitueix un conjunt de
característiques que denoten una evolució dels costums plenament romànics, de
la qual no es pogué escapar l’artista que féu aquesta peça, una persona no pas
gaire experta, tenint en compte els resultats obtinguts.

 

Per tots aquests motius creiem que es tractava d’una imatge de la segona
meitat del segle XIII.

Aquestes obres magnifiques en aquest món tant materialista, no es perden
per tothom, oi?. Certament però, dissortadament tothom hi perd.