Cercador
IN MEMORIAM. FÀBRICA J & M DURAN S.A. TERRASSA
Un relat de: Antonio Mora VergésAnava a Terrassa, tenia cita amb la dietista d’Oncolliga al carrer Salmerón, 100, aparcava el vehicle al carrer Prat de la Riba, i m’arribava – els que em coneixen, saben que hi ha fets inevitables - fins al número 88 , per retratar l’edifici de la Fàbrica J & M Durán SA.
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici industrial entre mitgeres, de grans dimensions, amb sòcol de plaques irregulars de pedra.
La façana es troba dividida compositivament en tres cossos, el central és de planta baixa i dos pisos.
A la part central hi ha un conjunt de tres obertures d'accés, una gran porta flanquejada per dues més petites, totes elles rectangulars.
Al damunt d'aquest conjunt hi ha tres obertures d'arc escarser i un frontó triangular de coronament.
Els cossos laterals mostren finestres rectangulars, ordenades segons un ritme vertical mitjançant pilastres que abasten les tres plantes. El criteri decoratiu segueix la tradició clàssica (frontó, pilastres amb simulació de capitells, ...)
L’edifici va ser bastit l'any 1951 – té la meva edat - pels arquitectes Pere Pigrau Casals i Josep Maria Bassols. Ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs d’ambdós, i el cognom matern del segon a l’email castellrdiari@gmail.com
https://enmemoria.lavanguardia.com/aniversario/pere-pigrau-i-casals/43977140?s_source=lava_enme
L'empresa havia estat fundada l'any 1899 i extingida l'any 1999.
Actualment l'edifici allotja diverses empreses comercials, de serveis i alguna petita indústria.
La tercera planta és buida i en mal estat de conservació.
L'edifici el podem classificar dins de l'Eclecticisme arquitectònic d'inspiració clàssica en els elements decoratius.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28219
http://jplananieto.blogspot.com/2017/04/fabrica-duran.html
Avui em manca un dia menys per tornar a “ recuperar “ la meva rutina de voltar per aquest país petit, en el que alguns catalans continuem en la tasca ingent de recuperar la memòria històrica i mantenir la dignitat com essers humans, i altres, aquí i al Parlament Europeu, insisteixen en esborrar la nostra llengua, la nostra cultura, i àdhuc en retornar-nos a l’estat d’esclaus. A aquests darrers, homes i dones, els maleeixo davant de Déu.
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici industrial entre mitgeres, de grans dimensions, amb sòcol de plaques irregulars de pedra.
La façana es troba dividida compositivament en tres cossos, el central és de planta baixa i dos pisos.
A la part central hi ha un conjunt de tres obertures d'accés, una gran porta flanquejada per dues més petites, totes elles rectangulars.
Al damunt d'aquest conjunt hi ha tres obertures d'arc escarser i un frontó triangular de coronament.
Els cossos laterals mostren finestres rectangulars, ordenades segons un ritme vertical mitjançant pilastres que abasten les tres plantes. El criteri decoratiu segueix la tradició clàssica (frontó, pilastres amb simulació de capitells, ...)
L’edifici va ser bastit l'any 1951 – té la meva edat - pels arquitectes Pere Pigrau Casals i Josep Maria Bassols. Ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs d’ambdós, i el cognom matern del segon a l’email castellrdiari@gmail.com
https://enmemoria.lavanguardia.com/aniversario/pere-pigrau-i-casals/43977140?s_source=lava_enme
L'empresa havia estat fundada l'any 1899 i extingida l'any 1999.
Actualment l'edifici allotja diverses empreses comercials, de serveis i alguna petita indústria.
La tercera planta és buida i en mal estat de conservació.
L'edifici el podem classificar dins de l'Eclecticisme arquitectònic d'inspiració clàssica en els elements decoratius.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28219
http://jplananieto.blogspot.com/2017/04/fabrica-duran.html
Avui em manca un dia menys per tornar a “ recuperar “ la meva rutina de voltar per aquest país petit, en el que alguns catalans continuem en la tasca ingent de recuperar la memòria històrica i mantenir la dignitat com essers humans, i altres, aquí i al Parlament Europeu, insisteixen en esborrar la nostra llengua, la nostra cultura, i àdhuc en retornar-nos a l’estat d’esclaus. A aquests darrers, homes i dones, els maleeixo davant de Déu.
Comentaris
-
Llegit[Ofensiu]Prou bé | 05-03-2023
Amb total cordialitat
-
Molt interessant [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 02-03-2023
Una història que tindrà molt més per la seua validesa tan bé expressada i redactada, en tot el seu contingut. Ja té alguns anys, i ja es pot recordar amb el temps.
Cordialment.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431067 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ