IN MEMORIAM. FÀBRICA J & M DURAN S.A. TERRASSA

Anava a Terrassa, tenia cita amb la dietista d’Oncolliga al carrer Salmerón, 100, aparcava el vehicle al carrer Prat de la Riba, i m’arribava – els que em coneixen, saben que hi ha fets inevitables - fins al número 88 , per retratar l’edifici de la Fàbrica J & M Durán SA.

 

Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici industrial entre mitgeres, de grans dimensions, amb sòcol de plaques irregulars de pedra.

La façana es troba dividida compositivament en tres cossos, el central és de planta baixa i dos pisos.

A la part central hi ha un conjunt de tres obertures d'accés, una gran porta flanquejada per dues més petites, totes elles rectangulars.

Al damunt d'aquest conjunt hi ha tres obertures d'arc escarser i un frontó triangular de coronament.

Els cossos laterals mostren finestres rectangulars, ordenades segons un ritme vertical mitjançant pilastres que abasten les tres plantes. El criteri decoratiu segueix la tradició clàssica (frontó, pilastres amb simulació de capitells, ...)

L’edifici va ser bastit l'any 1951 – té la meva edat - pels arquitectes Pere Pigrau Casals i Josep Maria Bassols. Ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs d’ambdós, i el cognom matern del segon a l’email castellrdiari@gmail.com
https://enmemoria.lavanguardia.com/aniversario/pere-pigrau-i-casals/43977140?s_source=lava_enme

L'empresa havia estat fundada l'any 1899 i extingida l'any 1999.

Actualment l'edifici allotja diverses empreses comercials, de serveis i alguna petita indústria.

La tercera planta és buida i en mal estat de conservació.

L'edifici el podem classificar dins de l'Eclecticisme arquitectònic d'inspiració clàssica en els elements decoratius.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28219

http://jplananieto.blogspot.com/2017/04/fabrica-duran.html

Avui em manca un dia menys per tornar a “ recuperar “ la meva rutina de voltar per aquest país petit, en el que alguns catalans continuem en la tasca ingent de recuperar la memòria històrica i mantenir la dignitat com essers humans, i altres, aquí i al Parlament Europeu, insisteixen en esborrar la nostra llengua, la nostra cultura, i àdhuc en retornar-nos a l’estat d’esclaus. A aquests darrers, homes i dones, els maleeixo davant de Déu.