IN MEMORIAM. CAN CLAPES. TIANA. EL MARESME

 Llegia que era un edifici d’estil noucentista,  format per una planta baixa i tres pisos; el
superior, estava format per dos cossos perpendiculars que formaven una creu que
estava coberta per una teulada. Als cantons que quedaven lliures, entre els
pals de la creu, s'havien aprofitat per fer petites terrasses. Destacaven els
elements neoclàssics que s'utilitzaven a la composició: trenca aigües als damunt
de totes les finestres, i balustrades que sobresortien especialment a la
façana, a l'escalinata que conduïa de la planta baixa al primer pis i a la gran
balconada del segon, que a la seva part central presentava una tribuna, que
junt amb la balconada era suportada per dues columnes d'estil clàssic corinti.
L'entrada principal era una gran porta d'arc de mig punt flanquejada per l’escalinata.
Envoltada d'un ampli jardí, amb una zona amb pins, una de til·lers i una de més
diàfana amb alguna olivera.Fotografia. David
Rodríguez Cebrian

No trobava cap dada ni del promotor, ni de l’autor, sou pregats de
fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com


La casa superava la dictadura franquista  per a ser 
enderrocada a principis del segle XXI, quan tothom tenia coll avall que
la “ democraciola “  ens portaria ultra
la llibertat i la democràcia, el respecte per al Patrimoni Històric i/o artístic.

 Actualment en el mateix emplaçament
hi ha un bloc de pisos amb un supermercat.

El creixement urbanístic desaforat que ha viscut bona part de la Catalunya
litoral, ha fer encara més fàcil, la tasca de “ dessolar la terra “ que els
enemics de Catalunya practiquen des de fa segles.