Identitat personal

Un relat de: guillemnicolau

La major part de la meva vida me l'havia passat pensant que les cultures s'havien de dividir segons l'idioma, o segons el territori, però un dia me'n vaig desdir. Creia que Penso que la gent que es troba distribuïda en aquesta bola de terra, pedres, vegetació, animals i lava que és la Terra, no hauria de pensar tant en el què posi un troç de paper i plàstic anomenat document d'identitat, ja que l'identitat de cada individu no es pot resumir en un número, ni en milers. La identitat es troba en tots i cada un dels pensaments que omplen la nostra vida de subjectivitat, ja que mai dues persones seran iguals, així com mai dos pensaments seran iguals.
Crec que es pot dir que una persona ha nascut en un lloc determinat, com un poble o una ciutat, però d'aquí a que ens haguem de considerar, desde que naixem, "socis" d'una determinada cultura o país.. Cadascú és lliure de pertanyer a la cultura que li agradi més, però crec que sempre i quan tinguem una mica de informació sobre què significa aquesta cultura.
La meva opinió és que per viure millor tots hauriem de pertanyer a la cultura que volguessim, però sense diferenciar-mos per l'idioma o la religió. Per això, hauriem de recorrer a la destrucció dels estats, però avui en dia ho veig bastant difícil. La veritat és que per viure molt bé i ser feliç s'ha de ser optimista, però sense deixar de ser realista.
Personalment, crec que si tornessim a viure en cavernes tot seria molt més simple, ja que tots seriem iguals i, com sap tothom, les diferències entre els individus solen originar violència..
Parlem l'idioma que parlem i visquem al país que ens diguin que visquem, l'univers seguirà el seu curs, i no podrem impedir que algún dia l'espècie humana es convertesqui en pols estel·lar.

Comentaris

  • Optimisme i realisme[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-04-2008

    A cadascú de nosaltres, els dies especials, com el dia de Sant Jordi, ens ofereixen un punt de partida divers per a la creació... Tu has aconseguit donar forma a la teva reflexió en forma d'assaig, mentre jo vaig acabar escrivint un poema que t'ofereixo: si passes pel meu raconet, es diu Dedicatòria.

    M'ha agradat especialment la teva conclusió: "per viure molt bé i ser feliç s'ha de ser optimista, però sense deixar de ser realista." Coincideixo amb tu. Afegiria també que s'ha de ser capaç de somiar, a pesar de tot el materialisme que ens envolta, no creus?

    Una abraçada, per celebrar la coincidència d'avui,
    Unaquimera

  • bones![Ofensiu]
    belencittta | 24-04-2008

    XD
    aix l'amor...
    en fi!... passava per dir-te q l'any vinent
    serem companys d'universitat, jo tb estudiaré a la pompeu, però dret.

    A veure si arribem a veure'ns!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de guillemnicolau

guillemnicolau

4 Relats

7 Comentaris

4632 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Guillem Nicolau Alomar Sitjes(Palma de Mallorca-13 de Març de 1989) Nascut en una família de parla catalana, concretament mallorquina, vaig creixer amb els meus dos germans, en Toni i na Magdalena, i els meus pares, en Toni i n'Aina. Vaig seguir els mateixos passos educatius que els meus germans, anant a la mateixa escola, Mata de Jonc, i al mateix institut, el Joan Alcover, arribant així a obtenir el Batxillerat Científic. Mai m'he considerat una persona de lletres ni de ciències. Simplement crec que per a arribar a ser algú, s'han de dominar minimament els dos àmbits de l'educació moderna. Soc Enginyeria Informàtic.