I?

Un relat de: Tiamat

La pregunta més difícil de respondre del món no és:

- qui som, d'on venim i on anem?

ni tan sols:

- com s'acaba l'univers?

i encara menys:

- qui guanyaria en un combat entre Spiderman i Superman?

No, no és cap d'aquestes. La pregunta més difícil de respondre del món és més simple, més breu, i també més desconcertant.

Si heu llegit el títol del relat ja sabeu de quina pregunta estic parlant. Així doncs, perquè donar-hi més voltes?

Sí, lector, la pregunta més difícil de respondre del món és:

- i?

ja que la única resposta possible, en la majoria dels casos, és, o bé una repetició d'aquest "i?" acompanyada d'un "com que" o bé la mateixa frase que ha provocat aquest "i?", cosa que, evidentment, pot comportar un altre "i?" i donar peu a una conversa eterna.

Així com no es considera definida una paraula que, per explicar-la, s'ha d'utilitzat de nou aquesta paraula (què és una cadira? una cadira), tampoc es pot donar per contestada una pregunta quan la resposta no aporta res de nou.

He guanyat el primer premi!
i?
Doncs que he guanyat el primer premi...

Quina hora és?
Les 4.
i?
Doncs que són les 4

T'estimo.
i?
Com que i?

I així en trobariem més exemples. Però no crec que siguin necessaris.


Imagino que ara, desprès d'aquesta petita reflexió, el més assenyat que pots dir, és

i?

I tindràs tota la raó del món.

Comentaris

  • AnNna | 21-07-2004

    jejej!! doncs és veritat el que dius... i? bé... i res més.... que està molt bé. m'agrada molt com escrius. saps trobar un bon escrit a qualsevol cosa, com és aquest "i?" i res! juer! xDD! benu benu.... men vaig!
    escriure, escriure sempre.

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

682265 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.