I un ou!

El professor de l’optativa de tres crèdits “Ous i ovoproductes” els ha recomanat d’assistir a la conferència que impartia un investigador del Massachusetts Institute of Technology. Perdre el temps, ha pensat el Marcel. Volia fer campana, però s’hi ha deixat arrossegar per no passar per més ruc que els seus companys. A més a més, la Sònia li ha pregat d’anar-hi junts.
El Marcel sol dir que, com a jove que toca de peus i té el cap damunt de les espatlles, ha triat veterinària per ser útil a la família. Li importen un rave les disquisicions que no estan encaminades a treure’n algun profit. A casa li han ensenyat que hi ha savis que la saben llarga. Molts estudis i molta xerrameca, però... què? Hi pots sucar pa amb l’olor.
Ho sap tothom que, segons els experts, l’Univers es va desencadenar fa milions d’anys a partir de la gran explosió d’una partícula de matèria molt petita. Doncs apa! També diuen que el mar arribava fins als primers contraforts dels Pirineus, als boscos on pasturen les vaques del pare del Marcel. Ho demostren els fòssils que s’hi troben. I què? En pots tirar un bon tros a l’olla, de pedrotes d’aquestes!
El físic eminent ha explicat que, abans del gran esclat, es va produir una “inflació còsmica” que va durar la bilionèsima de segon i després, bum! Au va! El Marcel ha estat a punt d’aixecar-se i tocar el dos, però, com que tenia la Sònia al costat, s’ha quedat assegut.
Acabat l’acte, l’espetec d’aplaudiments ha sigut eixordador. El Marcel se’n riu imaginant que s’està generant una realitat nova de la qual no es podrà mesurar la magnitud fins d’aquí a milions d’anys. Resulta que tot neix d’una inflació de no res i una trencadissa. Si ho diuen els americans... Dins del buit infinit, on només hi ha el buit, alguna cosa minúscula s’infla, explota i, a còpia de mil·lennis, genera les pedres, la terra, les patateres, els microbis, les llavors...
—I un ou! —esclata—. Si no tinguéssim cap gallina, ja m’explicareu amb què faríem les truites.