i tu no vens

Un relat de: montsepema
Quin silenci
que començo a sentir
quan s'acosta l'hora
de l'últim alè.

Emmudit per la malaltia
les llàgrimes de l'acomiadament
el voler i no poder dir.

Tu i jo estàvem sols
abans d'entrar en el somni
del no retorn.

Tant llarga va ser l'espera
el cor encongit
escoltant els teus batecs.

I al final...
poder senti
aquest últim soroll de vida.

Silenci,
quietud,
incertesa,
indignació,
perquè m'has deixat
i jo t'espero cada dia
i tu no vens.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de montsepema

montsepema

89 Relats

117 Comentaris

70332 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Porto tota la vida escrivint el que sento, i durant molts anys m'ha acompanyat i m'acompanya, allà on vaig una carpeta granate, plena de papers, plena d'il.lusions, de pensaments i d'inquietuds, tal vegada d'adolescent i ara com a dona.
Ara que puc, em vull tornar a retrobar amb el que sempre he volgut fer i ser, una escriptora.....una poeta...........
Tinc un blog
paraulesdescarlata.blogspot.com.es

CORREU ELECTRONIC
perleta66@gmail.com